Ahir 28, per celebrar el dia dels Sants Innocents, vam incloure la nostra notícia Tal i com vam exposar a l'estiu, el Cas Vilaró cuejarà durant un temps, fins que es destapi l'escàndol. I no pas pel fet que la premsa hagi pogut desenvolupar la seva tasca informativa lliurement, sinó precisament per l'emmudiment generalitzat d'aquesta casta periodística. També pel silenci de la classe política, coneixedora a la perfecció d'una versió diferent de l'oficial que ha corregut fins ara de boca en boca, als despatxos, als bars o pels mòbils.
La presentació de les querelles per part de l'Ajuntament de Barcelona i pel mateix Xavier Vilaró contra diversos mitjans de comunicació i el consens polític per posar terra damunt del cas van tancar la porta provisionalment a qualsevol informació que aportés llum a un misteriós succés. Per ara una vergonya per a l'ofici dels periodistes, per a la integritat dels polítics o per als principis ètics de la judicatura. Una llufa a les esquenes de tots els ciutadans i ciutadanes que voldrien estar informats.
La paradoxa de tota aquesta història és que, ara farà 20 anys, el Sr. Vilaró (Víctima i botxí en aquesta rocambolesca història) va participar a una taula rodona sota el títol pompós "La información como elemento de seguridad".
Aquesta taula rodona, celebrada el 9 de juny de 1989 al Palau de Congressos de Barcelona, junt al comissari en cap de la Brigada Provincial Judicial, també va comptar amb la companyia d'instructors diplomats a Israel i de consultors de la seguretat privada, anys després tant en auge. L'aleshores jove Vilaró, oficial de la Guàrdia Urbana i llicenciat en periodisme, mai s'hagués imaginat com d'útil havia de resultar la manipulació i la intimidació informativa. Tal i com havien prodigat 20 anys enrere "La información como elemento de seguridad" havia de ser la vacuna contra el dret a la informació.
Per saber-ne més:
L'Ajuntament de Barcelona informa que Vilaró torna a la feina i sembla voler tancar la polèmica. Llibertat.cat
Cas Vilaró: algunes boques que no poden silenciar. El Davantal de Llibertat.cat
Sense aclarir les lesions del cap de la Guardia Urbana de Barcelona. Per David Fernández. Publicat a Diagonal
Bales de trajectòria erràtica: el sorprenent cas Vilaró. Per Jaume Asens i Gerardo Pisarello. Publicat a L'Avui.cat
Vilaweb rep la querella presentada per l'Ajuntament a l'entorn de les informacions del cas Vilaró. Llibertat.cat
El setmanari "Directa" remarca vuit punts foscos a la versió d'Escarp. Llibertat.cat
Un informe del Mossos qüestiona la declaració de Vilaró tot i que Interior dóna per tancat l'afer. Llibertat.cat
L'AVUI assegura que Vilaró era a la plaça. Llibertat.cat
Avalots, antiavalots i pilotes de goma. Xavier Monge
Higiène democràtica o Visc(a) Coslada. Roger Bujons
Benvinguts a la república bananera del PSC. Juli Cuéllar
La melsa del barrufet. Josep Antoni Vilalta
Que s'aclareixin els fets i les responsabilitats. L'Aleix a ca la Toca
La 'roja', el cap de la Guàrdia Urbana i la premsa Els Països Catalans i el món des de Vic
Vilaweb no s'arronsa! Jordi Salvia
La corrupció a la Guàrdia Urbana de Barcelona no és una novetat. Llibertat.cat
El cas Escarp (Vicent Partal a Vilaweb.cat)
El cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona va mentir, segons Vilaweb Llibertat.cat
L'endemà de la victòria de l'Eurocopa l’Ajuntament de Barcelona no reconeixia alteracions. Llibertat.cat
Es promou la campanya "Jo no pago els desperfectes de l'espanyolisme" a Terrassa. Llibertat.cat
La CUP de Reus denuncia la impunitat de la nova crema de senyeres. Llibertat.cat
