Sabadell: l’actual model de participació al debat ‘Democràcia Participativa’

Ernest Espinós, expresident de la Federació d’Associacions de Veïns, va explicar que als 70 hi havia “poca voluntat de tirar endavant amb una democràcia burgesa”, però les demandes inicials es van anar diluint amb els anys. Espinós va valorar que la formació d’òrgans de participació ciutadana des de les institucions no ha estat efectiva, en referència als consells de districte va afirmar que són “òrgans controlats completament des del govern”. Però l’experiència d’iniciatives ciutadanes com l’Assemblea per un Habitatge Digne o Sabadell Cruïlla demostren, segons l’expresident de la FAV, que cal trencar amb les estructures plantejades des de les institucions i “muntar organitzacions independents que no siguin apèndix dels ajuntaments”.

Eduardo Giménez, del COP-Compromís per Ripollet, va començar la seva intervenció assenyalant la diferència entre la definició del concepte democràcia participativa i la concepció que d’aquesta es té des dels “partits demòcrates”. Giménez va defensar que “el que aquí és una utopia en altres llocs és realitat”, per demostrar-ho va contraposar el model de Ripollet i altres ciutats amb el model de Marinaleda. Aquesta intervenció va sorprendre alguns assistents que desconeixien l’experiència d’aquest poble, situat a la província de Sevilla, en què els habitants decideixen per assemblea el preu dels habitatges, quins seran els seus pressupostos o les taxes que hauran de pagar anualment. Una altra democràcia participativa, va ironitzar Giménez, “és il·legalitzar partits que lluiten per una idea, prendre la veu als ciutadans”.

Com a representant de l’organització, Jaume Casals va analitzar que “la premsa està jugant un paper d’aliat del sistema, legitimant les accions de govern”. Per altra banda, va fer referència a la consulta que es va realitzar durant l’elaboració de l’Estatut, “una de les demandes principals va ser el dret a l’autodeterminació i no va ser tinguda en compte”. Casals també va voler posar exemples de participació, ell va ressaltar el paper de la Comissió de Festes Populars que, segons va afirmar, “s’ha mostrat com un model participatiu fet realitat a partir de la voluntat de la gent”.