Plataforma per la Llengua reclama a les candidatures que es presentin a les eleccions presidencials i legislatives franceses del 2027 que assumeixin compromisos concrets per avançar en el reconeixement oficial del català a Catalunya Nord i garantir-ne l'ús a l'ensenyament, l'administració i la vida pública.
L'entitat considera que els resultats de les darreres enquestes de l'Institut Francès d'Opinió Pública (Ifop) reforcen aquesta reivindicació i evidencien un suport social que les formacions polítiques haurien de tenir en compte.
Segons el nou sondatge, el 77% dels nord-catalans enquestats defensa la possibilitat de seguir una escolarització bilingüe paritària o immersiva, mentre que el 83% és favorable que les administracions puguin finançar les llengües pròpies. Aquestes dades se sumen a les de l'enquesta del 2025, en què el 87% dels enquestats es mostrava favorable al reconeixement de les llengües pròpies i el 64% defensava l'ensenyament obligatori del català.
A escala de l'Estat francès, el 54% dels enquestats dona suport a la cooficialitat de les llengües territorials als territoris respectius i el 65% és favorable a la ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
Del reconeixement patrimonial als drets lingüístics
Plataforma per la Llengua reclama modificar l'article 2 de la Constitució francesa, que estableix el francès com a llengua de la República, per fer possible l'oficialitat del català a Catalunya Nord.
L'entitat també exigeix garantir l'accés a un ensenyament en català de qualitat, bilingüe o immersiu, des de l'escola maternal fins a la universitat, i eliminar les limitacions legals que dificulten la normalització de la llengua.
Amb vista a les eleccions del 2027, Plataforma per la Llengua demana que les candidatures concretin quines mesures estan disposades a impulsar per superar l'actual reconeixement simbòlic de les llengües territorials i avançar cap a drets efectius.
