L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) han traslladat a les Nacions Unides el cas de la prohibició judicial de la campanya Consum Estratègic, impulsada per l’entitat independentista el novembre de 2018. Les dues organitzacions denuncien que els tribunals espanyols han mantingut tancada durant més de sis anys una plataforma d’informació ciutadana sense haver-se pronunciat sobre la seva compatibilitat amb el dret fonamental a la llibertat d’expressió.
La comunicació conjunta s’ha adreçat als relators especials de l’ONU sobre llibertat d’opinió i expressió, llibertat de reunió pacífica i associació, qüestions relatives a les minories, així com al Grup de Treball sobre Empreses i Drets Humans.
L’objectiu és denunciar les restriccions imposades a una iniciativa no comercial i posar en evidència les conseqüències que aquest precedent pot tenir per a les organitzacions de la societat civil.
Una campanya ciutadana prohibida des del 2019
La campanya Consum Estratègic formava part de l’estratègia Eines de País de l’ANC i va néixer en el context posterior al referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i als trasllats de seus empresarials fora de Catalunya.
La iniciativa consistia en una plataforma digital que permetia als consumidors consultar informació facilitada voluntàriament per les empreses sobre les seves pràctiques comercials, incloent-hi aspectes com la disponibilitat dels serveis en llengua catalana.
El web no comercialitzava productes ni generava ingressos, sinó que facilitava informació perquè els ciutadans poguessin orientar les seves decisions de consum segons els seus propis criteris.
Arran d’una denúncia de Foment del Treball Nacional, un jutjat mercantil de Barcelona va ordenar el tancament de la plataforma el desembre de 2019. Des d’aleshores, la campanya continua bloquejada judicialment.
La contradicció entre la CNMC i els tribunals espanyols
Un dels elements centrals de la denúncia presentada a l’ONU és la contradicció entre les conclusions de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i les resolucions judicials posteriors.
El juny de 2022, després d’investigar la campanya i consultar les empreses presumptament afectades, la CNMC va arxivar el procediment en no constatar afectacions a la competència.
Tanmateix, quatre mesos després, un jutjat mercantil va declarar il·lícita la mateixa iniciativa, una decisió que va ser confirmada en apel·lació el 2024.
El març de 2026, el Tribunal Suprem va admetre el recurs a tràmit en considerar que el cas planteja una qüestió d’interès jurídic sobre el boicot en l’àmbit de la legislació de competència deslleial.
Segons denuncien l’ANC i l’UNPO, cap tribunal espanyol no ha examinat fins ara si la campanya estava emparada pel dret fonamental a la llibertat d’expressió, malgrat que aquesta qüestió és essencial per determinar la legitimitat de les restriccions imposades.
La llengua catalana, també en el punt de mira
La comunicació presentada a les Nacions Unides també posa l’accent en la dimensió lingüística del conflicte.
Les organitzacions denuncien que els tribunals espanyols van considerar indegudament «ideològic» el fet que la disponibilitat de serveis en català fos un dels criteris que els consumidors podien consultar a la plataforma.
Aquesta interpretació, segons l’ANC i l’UNPO, planteja interrogants sobre la protecció dels drets lingüístics i culturals reconeguts a l’article 27 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.
Les dues entitats també invoquen els articles 19 i 22 del mateix pacte, relatius a la llibertat d’expressió i al dret d’associació, i qüestionen que es pugui mantenir una restricció tan prolongada sense acreditar una amenaça concreta que la justifiqui.
Una denúncia que va més enllà del Consum Estratègic
L’ANC i l’UNPO demanen als mecanismes de drets humans de les Nacions Unides que emetin una carta conjunta d’al·legacions adreçada a l’Estat espanyol per exigir explicacions sobre el tractament judicial d’aquesta iniciativa.
En particular, reclamen que s’aclareixi fins a quin punt les organitzacions sense ànim de lucre poden ser sotmeses a procediments de competència deslleial per activitats d’incidència política i social que no tenen finalitats comercials.
També sol·liciten que el cas sigui incorporat als informes temàtics de l’ONU sobre les restriccions a l’espai cívic i les llibertats fonamentals.
