GETE-Ecologistes en Acció ha presentat aquesta setmana dos escrits d'al·legacions al projecte de gasoducte que ha de transportar hidrogen verd des de l'Aragó fins a Catalunya, una infraestructura integrada a la Xarxa Troncal Espanyola d'Hidrogen i vinculada al corredor europeu H2Med. Les al·legacions afecten els segments Casp-Tivissa i Tivissa-Polígon Industrial de Tarragona, que travessen les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona.
L'entitat ecologista reclama la paralització del procediment d'informació pública fins que es resolgui la manca d'un instrument de planificació que permeti sotmetre el conjunt de la xarxa a una avaluació ambiental estratègica, tal com succeeix amb altres grans infraestructures energètiques, com les xarxes elèctriques o de gas.
Segons els ecologistes, la tramitació fragmentada dels diferents trams impedeix valorar adequadament els efectes acumulatius d'una infraestructura d'aquestes dimensions. Per aquest motiu, exigeixen una avaluació conjunta de la Xarxa Troncal Espanyola d'Hidrogen, la interconnexió H2Med, els sistemes d'emmagatzematge i els projectes de producció i consum associats.
Els impactes territorials d'una infraestructura de gran abast
GETE-Ecologistes en Acció considera insuficient que els estudis ambientals se centrin exclusivament en el traçat dels gasoductes sense incorporar els impactes indirectes derivats de la producció de l'hidrogen.
L'organització recorda que la producció d'hidrogen renovable requereix importants quantitats d'electricitat i recursos hídrics, així com noves instal·lacions de generació energètica, xarxes de transport i ocupació de sòl. Uns efectes que, segons denuncia, han de formar part de l'avaluació global del projecte.
En aquest sentit, reclama que s'estudiïn alternatives reals a la construcció d'una gran xarxa de transport, com ara infraestructures de menor dimensió, una execució per fases, la producció d'hidrogen a prop dels centres de consum o l'electrificació directa dels processos industrials. També exigeix que es contempli l'alternativa de no executar el projecte.
Dubtes sobre la demanda i la viabilitat econòmica
Un altre dels aspectes qüestionats és la justificació econòmica de la infraestructura. Els ecologistes demanen que s'acrediti la seva necessitat a partir d'escenaris realistes de demanda, preus, costos i utilització futura.
Adverteixen del risc de construir una xarxa sobredimensionada que acabi infrautilitzada i generi els anomenats actius encallats, és a dir, infraestructures que no puguin recuperar les inversions efectuades perquè la demanda prevista no s'arribi a materialitzar.
L'entitat defensa que la transició energètica no pot justificar automàticament qualsevol gran infraestructura presentada com a renovable, sinó que cal demostrar-ne la necessitat, la proporcionalitat i els beneficis ambientals reals.
Seguretat i participació pública
Les al·legacions també reclamen una avaluació específica dels riscos associats al transport d'hidrogen a alta pressió, especialment pel que fa a les possibles fugues, la fragilització dels materials, els incendis, les explosions i els protocols d'actuació davant d'emergències.
Finalment, GETE-Ecologistes en Acció exigeix garantir una participació pública efectiva i suficient durant tot el procediment. Així mateix, reclama que qualsevol modificació substancial del projecte que comporti efectes ambientals significatius sigui sotmesa novament a informació pública, d'acord amb la legislació ambiental vigent.
Amb aquestes al·legacions, l'organització posa en qüestió no només els impactes concrets del traçat que travessa les comarques tarragonines i ebrenques, sinó també el model de planificació energètica que sustenta el desplegament de la xarxa d'hidrogen. Una infraestructura de gran abast que, segons els ecologistes, no s'hauria d'autoritzar sense una justificació rigorosa de la seva necessitat i una avaluació ambiental del conjunt del projecte.
