Un total de 55 organitzacions ecologistes, pageses, sindicals i plataformes de defensa del territori han convocat per al pròxim 15 de novembre una mobilització de país a les Terres de l’Ebre per denunciar la destrucció dels espais rurals i reclamar un canvi profund en les polítiques d’ordenació territorial.
La manifestació sortirà de Móra d’Ebre i acabarà a Móra la Nova, municipi on es proposa instal·lar una gigafactoria d’intel·ligència artificial al costat del riu Ebre, un dels projectes que ha despertat l’oposició de col·lectius del territori.
La convocatòria, anunciada inicialment el mes d’agost, vol donar una resposta conjunta a la proliferació de macroprojectes que, segons les entitats, s'estan impulsant sense una planificació territorial adequada ni una participació efectiva de les comunitats afectades.
Un model que concentra els beneficis i trasllada els impactes al món rural
Les organitzacions convocants denuncien que les comarques rurals pateixen una pressió creixent derivada de la implantació simultània de centrals eòliques i fotovoltaiques, plantes de biogàs i biomassa, centres de dades, infraestructures de transport energètic, macropolígons industrials i instal·lacions de tractament de residus.
A aquesta situació s'hi afegeixen la massificació turística, la pressió sobre els recursos hídrics i la pèrdua progressiva de sòl agrari.
Segons el manifest, aquesta acumulació de projectes respon a un model de subordinació territorial que converteix les comarques rurals en espais d'extracció de recursos, producció energètica i recepció de residus, mentre els seus municipis continuen patint despoblament, envelliment i mancances en els serveis bàsics.
Les entitats també qüestionen instruments com el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables (PLATER) i el projecte de llei de simplificació dels tràmits ambientals i urbanístics, que consideren mecanismes que poden facilitar la imposició de grans projectes sense prou debat públic.
Del conflicte local a una resposta conjunta de país
La mobilització del 15 de novembre vol superar la fragmentació de les lluites territorials i articular una resposta compartida davant un model de desenvolupament que les entitats consideren insostenible.
Els convocants defensen la necessitat de repensar l'organització territorial del país, reforçar la petita pagesia sostenible, garantir els serveis públics i reconèixer el dret de les comunitats rurals a decidir sobre el seu futur.
En aquest sentit, reivindiquen que els municipis rurals han de poder desenvolupar-se d'acord amb les necessitats dels seus habitants i no quedar subordinats als interessos dels grans operadors econòmics o a les demandes de les àrees metropolitanes.
«Cal apropar la gent als recursos, i no pas els recursos allà on hi ha la gent», assenyalen les entitats, que reclamen situar el reequilibri territorial al centre del debat sobre la crisi climàtica, energètica i social.
Sis reclamacions urgents al Govern
Les organitzacions convocants exigeixen un canvi immediat en les polítiques de la Generalitat i plantegen sis demandes principals:
-
Retirar el projecte de llei de simplificació dels tràmits ambientals i urbanístics, que consideren una amenaça per a la protecció del territori.
-
Retirar el PLATER i establir una moratòria per a noves centrals eòliques i solars en sòl natural o rústic, obrint un debat públic sobre les necessitats energètiques del país.
-
Aplicar una moratòria als megacentres de dades, fins que estudis científics independents n'avaluïn la compatibilitat amb els recursos disponibles d'aigua, energia i territori i amb els límits climàtics.
-
Suspendre la tramitació de noves centrals de biogàs, seguint l'exemple de la Comunitat Foral de Navarra.
-
Aturar la tramitació de línies de molt alta tensió (MAT) i altres macroprojectes energètics, mentre no existeixi una planificació democràtica amb capacitat de decisió de les comunitats afectades.
-
Paralitzar els macroprojectes sense un consens social ampli, entre els quals esmenten la gigafactoria d'intel·ligència artificial de Móra la Nova, el projecte de LOTTE a Mont-roig del Camp, l'Agroparc d'Ametller Origen a Gelida, la incineradora de Juneda i el projecte de biogàs de la Sentiu de Sió.
Les entitats remarquen que les moratòries són necessàries per evitar que les administracions continuïn autoritzant projectes amb conseqüències irreversibles mentre es debaten els instruments de planificació territorial.
Continuïtat de la mobilització ruralista de Lleida
Aquella mobilització va posar de manifest la voluntat de diferents col·lectius de coordinar les lluites locals i situar el futur del món rural en l'agenda política del país.
Ara, les 55 entitats impulsores volen ampliar aquesta coordinació i convertir la manifestació del 15 de novembre en una expressió conjunta de les reivindicacions territorials.
Entre les organitzacions convocants hi ha l'Assemblea Pagesa de Catalunya, Revolta Pagesa, Ecologistes de Catalunya, GEPEC-EdC, IPCENA, Ecologistes en Acció, CGT Terres de l'Ebre, CGT Baix Camp-Priorat, USTEC, la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, Stop Agroparc, Aturem la Gigafactoria d'IA, Aturem Hard Rock, Terra Alta Viva i nombroses plataformes locals.
Les entitats han anunciat que els pròxims dies faran públic el conjunt de reclamacions i obriran el procés d'adhesió al manifest.
Amb aquesta mobilització, el moviment ruralista vol situar el reequilibri territorial com una qüestió de país i reivindicar que la defensa de la terra, de la pagesia i dels ecosistemes és inseparable del dret a viure dignament als pobles.
