Plataforma per la Llengua considera que, un any i mig després de la signatura del Pacte Nacional per la Llengua, la seva aplicació no ha comportat cap canvi significatiu en la situació del català.
Segons l’anàlisi presentada aquest 8 de setembre pel president de l’entitat, Òscar Escuder, i la vicepresidenta, Mireia Plana, només el 38,8% de les mesures previstes per al 2025 s’han executat completament, mentre que un 30% no s’han desplegat en cap grau.
L’organització recorda que es va adherir al Pacte perquè compartia bona part de la diagnosi i considerava que contenia instruments útils, però ja va advertir aleshores que les mesures eren insuficients per revertir l’emergència lingüística.
«No és un veritable pacte nacional»
Plataforma per la Llengua considera que una de les principals debilitats del document és que, malgrat el seu nom, funciona sobretot com un pla d’acció del Govern i no com un veritable pacte nacional.
L’entitat critica que no s’hagi aconseguit implicar prou la resta d’administracions ni establir compromisos polítics duradors que garanteixin la continuïtat de les polítiques lingüístiques més enllà dels canvis de govern.
També denuncia que moltes de les mesures previstes no disposen d’indicadors clars, planificació realista ni mecanismes d’avaluació, fet que dificulta saber fins a quin punt es compleixen els compromisos i aplicar correccions quan els objectius no s’assoleixen.
Salut, Empresa i Drets Socials, entre els departaments menys implicats
Pel que fa a la responsabilitat política, l’entitat reconeix la implicació del Departament de Política Lingüística, però considera que moltes altres conselleries continuen tractant la llengua com una qüestió sectorial i no com un objectiu transversal.
Plataforma per la Llengua assenyala especialment Salut, Empresa i Drets Socials entre els departaments amb menys implicació en el desplegament de les mesures assignades. Segons l’entitat, el juliol la meitat de les actuacions encomanades a Drets Socials encara no s’havien aplicat de cap manera.
Educació, salut, empresa i mitjans públics
Davant aquesta situació, l’organització reclama una actuació urgent en àmbits que considera estratègics per al futur del català: l’ensenyament, la salut i les cures, l’esport i el lleure, el comerç, el treball i l’empresa i els mitjans de comunicació públics.
En educació, demana garantir que tot l’alumnat acabi l’ensenyament obligatori amb un domini ple del català, reforçar-ne la presència a la formació professional i a les universitats i garantir els drets lingüístics dels estudiants.
En salut, reclama un calendari per fer complir la legislació lingüística davant l’augment de queixes per vulneracions de drets. En l’àmbit empresarial i comercial, exigeix aplicar les obligacions ja previstes a la normativa i garantir l’atenció en català.
L’entitat també reclama que el coneixement del català tingui més pes en l’àmbit laboral i que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals assumeixi amb més determinació la seva funció de referent lingüístic.
Plataforma per la Llengua demana, finalment, compromisos estables, objectius verificables i mecanismes de seguiment i anuncia que continuarà fiscalitzant les actuacions públiques per exigir el compliment dels compromisos adquirits amb la llengua catalana i els drets dels seus parlants.
