El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat aquest dijous l’Estat espanyol per haver vulnerat els drets de quatre manifestants condemnats arran de la mobilització «Aturem el Parlament», celebrada el 15 de juny de 2011 contra les retallades del Govern d’Artur Mas.
La sentència d’Estrasburg considera desproporcionades les penes de tres anys de presó que el Tribunal Suprem va imposar als quatre activistes després de revocar l’absolució dictada inicialment per l’Audiència Nacional. El TEDH conclou que es va vulnerar el dret de reunió i manifestació, protegit per l’article 11 del Conveni Europeu de Drets Humans, interpretat conjuntament amb la llibertat d’expressió de l’article 10.
Un dels elements més significatius de la resolució és que el tribunal europeu remarca que a cap dels quatre demandants no se li va atribuir cap acció violenta concreta. Estrasburg considera que les seves actuacions, encara que poguessin resultar intimidatòries o molestes per als diputats, no van constituir actes de violència ni incitació a la violència.
El TEDH també adverteix que la duresa de les penes imposades podia tenir un efecte dissuasiu sobre el dret de protesta, tant per als mateixos condemnats com per al conjunt de la ciutadania a l’hora de participar en manifestacions i en el debat públic.
Quinze anys de recorregut judicial
La mobilització «Aturem el Parlament, no deixarem que aprovin retallades» va envoltar el Parlament de Catalunya en plena onada de protestes del 15-M. L’Audiència Nacional va absoldre inicialment la majoria dels acusats, però després dels recursos presentats per la Fiscalia, la Generalitat i el Parlament, el Tribunal Suprem va acabar condemnant vuit manifestants. Quatre d’ells van portar posteriorment el cas davant la justícia europea.
Les penes de presó dels quatre demandants no es van arribar a executar i van acabar prescrivint el 2024, després d’anys d’espera per la resolució de les peticions d’indult. Malgrat donar-los la raó en la vulneració de drets, el TEDH no els ha concedit la indemnització de 15.000 euros que reclamaven.
La resolució d’Estrasburg posa així punt final, quinze anys després dels fets, a un llarg recorregut judicial i qüestiona la resposta penal aplicada contra quatre manifestants que no havien protagonitzat accions violentes, tot reafirmant la protecció del dret de protesta, reunió i llibertat d’expressió.
