La CUP de Reus ha volgut posar a prova fins a quin punt és possible trobar actualment un habitatge de lloguer digne a la ciutat sense haver de destinar-hi una part desproporcionada dels ingressos.
La formació ha buscat pisos tenint en compte el preu, els metres quadrats, el nombre d’habitacions i l’estat de l’habitatge, i fixant com a criteri que el lloguer no obligui a destinar-hi més d’un terç del salari mínim.
El resultat, segons la CUP, ha estat contundent: «No n’hem trobat cap.»
La referència utilitzada no és arbitrària. Destinar aproximadament un 30% dels ingressos a l’habitatge és un dels criteris habituals per determinar l’esforç residencial assumible. La mateixa Borsa d’Habitatge de Lloguer de Reus estableix, amb caràcter general, que el 30% dels ingressos de la unitat arrendatària determina el preu màxim del lloguer al qual pot accedir.
Una borsa municipal sense pisos disponibles
La situació de la Borsa d’Habitatge de Lloguer municipal també evidencia les dificultats per trobar oferta assequible. Actualment, el portal de l’Ajuntament indica que no hi ha cap habitatge disponible per llogar a través de la borsa.
La Borsa d’Habitatge de Lloguer integra els diferents programes municipals de lloguer social i habitatges procedents de l’Ajuntament, la Generalitat, entitats socials i propietaris privats incorporats al programa de mediació.
La CUP situa la seva denúncia en un context d’augment dels preus, enduriment de les condicions exigides per accedir als habitatges i creixement dels contractes de temporada.
Precisament, des de l’1 de gener de 2026 els contractes de temporada també estan sotmesos a la limitació de rendes quan responen a necessitats temporals d’habitatge per motius laborals, professionals, d’estudis o altres circumstàncies previstes per la normativa.
La CUP assenyala el govern del PSC
Davant aquesta situació, la CUP responsabilitza les polítiques d’habitatge impulsades pel govern municipal del PSC i reclama un canvi de rumb.
La formació considera insuficients les polítiques desenvolupades fins ara davant un mercat que dificulta cada vegada més l’emancipació dels joves i obliga moltes famílies i treballadors a destinar una part creixent dels seus ingressos a pagar l’habitatge.
L’Ajuntament, per la seva banda, està ampliant el parc públic. Aquest any ha encarat la fase final una promoció a la Riera que inclou 60 habitatges de protecció pública, 48 dels quals són de gestió municipal directa. Però les dificultats actuals d’accés al mercat continuen sent evidents.
La denúncia de la CUP planteja així una pregunta senzilla: si una persona que cobra el salari mínim no pot trobar a Reus un habitatge digne sense superar el límit d’esforç econòmic que la mateixa administració considera raonable, fins a quin punt està garantit el dret a l’habitatge?
