La polèmica s’ha originat arran de les denúncies presentades per l’activista lingüístic Miquel Mola contra 76 establiments de Barcelona per presumptes incompliments de la normativa sobre la presència del català.
Davant la manca d’actuació municipal, el cas va arribar al Síndic de Greuges de Catalunya, que va demanar explicacions a l’Ajuntament.
En la resposta formal traslladada el 4 d’agost, el consistori reconeix que els comerços denunciats «no han estat incorporats, de moment, a cap campanya específica d’inspecció» i que «no s’han realitzat inspeccions ni s’han iniciat procediments sancionadors».
El govern municipal defensa que prioritza les actuacions de sensibilització i informació abans d’emprendre actuacions inspectores. L’Oficina Municipal d’Informació a les Persones Consumidores (OMIC) s’ha adreçat per escrit als establiments per recordar-los les obligacions derivades de la normativa lingüística i els drets dels consumidors.
Entre aquestes obligacions hi ha disposar, com a mínim en català, de la retolació i la informació comercial, així com de documentació contractual, tiquets, factures i altra documentació destinada als consumidors.
La resposta municipal ha provocat les crítiques de la CUP Barcelona, que considera contradictori que l’alcalde Jaume Collboni afirmi defensar el català mentre el consistori no utilitza els mecanismes de què disposa per garantir el compliment de la normativa.
«Collboni diu defensar el català, però quan toca garantir-ne els drets dels barcelonins i barcelonines, mira cap a una altra banda», ha denunciat la formació.
La CUP considera que, si no hi ha inspecció ni seguiment de les denúncies, les obligacions lingüístiques corren el risc de quedar en paper mullat. La formació es pregunta també quin sentit té que la ciutadania denunciï els incompliments si posteriorment l’administració no inspecciona els establiments ni inicia procediments sancionadors.
Les crítiques no han arribat únicament de la CUP. ERC i Junts també han qüestionat la política municipal. ERC ha reclamat al govern que rectifiqui i ha anunciat un prec per escrit, mentre Junts acusa l’executiu de Collboni de decidir no utilitzar els instruments que té a l’abast per protegir la llengua.
El cas torna a situar sobre la taula una qüestió que va més enllà dels 76 establiments denunciats: fins a quin punt una normativa lingüística pot garantir drets si l’administració encarregada de fer-la complir renuncia a inspeccionar-ne els incompliments.
En un moment de retrocés de l’ús social del català, la CUP reclama que la defensa institucional de la llengua no es limiti a campanyes de sensibilització, sinó que comporti també garantir efectivament els drets lingüístics de la ciutadania.
