Una tovallola, una síndria o una carmanyola s’han convertit aquests darrers dies en eines de reivindicació a Eivissa. Sense grans escenaris ni formats convencionals, dues convocatòries ciutadanes han posat sobre la taula el malestar creixent davant un model turístic que condiciona cada vegada més la vida quotidiana a l’illa.
La primera cita va tenir lloc el 28 d’agost a la Marina d’Eivissa. Al voltant d’un centenar de persones es van reunir a l’entorn del Monument als Hippies per participar en una sopada popular sota el lema «Fartes».
La convocatòria havia circulat principalment a través de les xarxes socials i del boca-orella. A partir de les 19.30 h, famílies, grups d’amics i veïns de diferents edats van anar ocupant l’espai amb pareos, menjar i begudes per compartir.
La proposta era tan senzilla com carregada de significat: sopar plegats en un dels espais de la ciutat més ocupats pel turisme durant els mesos d’estiu.
«Recuperar l’espai públic és també una manera de defensar Eivissa», havia assenyalat el col·lectiu Fartes en la convocatòria.
El GEN-GOB Eivissa també es va fer ressò de l’acció i va destacar la necessitat de continuar trobant-se, compartir els espais i reivindicar una illa habitable per a la població resident.
De la Marina a Cala Saladeta
Només dos dies després, aquest diumenge 30 d’agost, la reivindicació s’ha traslladat de la ciutat al litoral.
Més d’un centenar de persones han participat en una «Xindriada Popular» a Cala Saladeta, convocada per l’Associació Joves d’Eivissa per denunciar la saturació turística i reivindicar la recuperació de les platges per a la gent de l’illa.
Els participants han desplegat pancartes, compartit síndria i organitzat jocs i activitats durant tot el matí. També s’ha llegit un manifest que ha situat la protesta en un context molt més ampli que la situació concreta d’aquesta cala.
Sota la constatació que «Eivissa viu al límit», els joves han denunciat les dificultats d’accés a l’habitatge, l’encariment del cost de la vida, la saturació dels espais naturals i un model econòmic cada vegada més orientat cap al turisme i especialment cap als segments de luxe.
Cala Saladeta tampoc ha estat escollida casualment. És un dels indrets emblemàtics del litoral eivissenc que durant els mesos d’estiu pateix una elevada pressió turística, fins al punt que molts residents han deixat d’anar-hi habitualment.
La «Xindriada» volia capgirar aquesta situació durant unes hores: tornar a la cala, banyar-se, menjar, jugar i compartir l’espai.
Recuperar el dret a viure l’illa
Les dues accions comparteixen així alguna cosa més que la denúncia de la massificació.
A la Marina es tractava de tornar a sopar al carrer. A Cala Saladeta, de tornar a passar un matí de platja. Actes quotidians que es converteixen en reivindicatius quan una part de la població considera que els espais on sempre havia desenvolupat la seva vida han quedat progressivament subordinats al turisme.
Les mobilitzacions arriben en un estiu en què el debat sobre els límits del model turístic ha tornat a prendre força arreu de les Illes. Habitatge, mobilitat, saturació dels espais naturals, encariment de la vida i pèrdua d’espai públic apareixen cada vegada més vinculats a una mateixa discussió.
I les protestes no sembla que s’acabin aquí. Joves d’Eivissa ja ha avançat la voluntat de continuar les mobilitzacions i ha situat entre els pròxims objectius l’oposició a l’ampliació de l’aeroport.
De la Marina a Cala Saladeta, les protestes d’aquests darrers dies plantegen així una qüestió que va molt més enllà de recuperar una plaça o una platja durant unes hores.
No es tracta només de posar límits a la massificació turística, sinó de decidir quin model d’illa es vol: una Eivissa organitzada cada vegada més en funció dels visitants o una Eivissa on la gent que hi viu pugui continuar habitant, treballant i gaudint del seu propi territori.
