Can Picafort (Mallorca) va acollir els dies 1 i 2 de novembre el XXXVI Seminari Blanquerna, coincidint amb el 40è aniversari del Grup Blanquerna, espai fundat el 1985 per Climent Garau per fomentar la reflexió sobre la llengua, la cultura i el fet nacional català. L’edició d’enguany va reunir prop d’un centenar de participants sota un objectiu clar: aportar respostes als reptes col·lectius dels Països Catalans.
La presidenta del Grup, Maria de Lluc Muñoz, va subratllar que el seminari «no és una commemoració, sinó un instrument per repensar el paper de la cultura i la política en un moment de tensions socials».
Sindicalisme, llengua i hegemonia política
La primera taula, El sindicalisme nacional i de classe avui, va reunir representants de quatre sindicats sobiranistes (Intersindical-CSC, LAB, CIG i COS). En un context marcat per la precarietat i l’auge de l’extrema dreta, van alertar del risc que la dreta radical utilitzi la divisió social com a eina contra els drets laborals.
En el debat sobre llengua i integració, la sociolingüista Catalina Amengual i l’escriptora Òmnia l’Bakkali van reivindicar el català com a llengua d’acollida, destacant la importància del context social per garantir l’ús real de la llengua entre els nouvinguts.
A la tarda, el politòleg Jordi Muñoz i la Senadora del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), Maria Carmen Da Silva, van analitzar l’estratègia d’hegemonia política del nacionalisme gallec. A continuació, una taula sobre la crisi de l’habitatge, amb propostes per combatre l’especulació i el model econòmic basat en el turisme. Amb la participació de diferents organitzacions polítiques dels Països Catalans (Jovent Republicà, Mallorca Nova, Joventut Nacionalista de Catalunya, Joves per les Illes i Joves PV).
El dissabte acabà amb una sessió d’anàlisi DAFO sobre el present i el futur immediat de les Balears i dels Països Catalans.
Balearitat i futur dels Països Catalans
La jornada de diumenge va girar entorn de la taula Quatre illes, un país?, amb Miquel Àngel Maria, Alejandra Ferrer i Bernat Joan. Els ponents van reivindicar la necessitat de construir una mirada de país que superi el fragmentarisme institucional i les lògiques provincials.
El Seminari va concloure amb una sessió de posada en comú dels grups de treball i un dinar de germanor. La sensació compartida és que, 40 anys després, el Grup Blanquerna continua essent un espai imprescindible per teixir connexions, compartir estratègies i pensar el país en clau de futur.
