A Nou Barris, Aquest vespre vespre s'ha fet un homenatge al guerriller Josep Lluís Facerias (1920-1957), assassinat per la policia espanyola en una emboscada el 30 d'agost de 1957 al barri de Verdum de de Barcelona.
Facerias va ser un dels màxims exponents del maquis urbà en els anys quaranta i cinquanta del segle XX.
Als 16 anys, en 1936, s'afilia a la Confederació Nacional del Treball i a les Joventuts Llibertàries de Catalunya del barri del Poble Sec (Barcelona). A l'inici de l'anomenadaGuerra Civil espanyola, s'allistà en la Columna Ascaso, lluitant tota la guerra en el front d'Aragó fins que va ser fet presoner en 1939 quan l'exèrcit republicà ja es batia en retirada. Aquest mateix any va perdre a la seva companya i la seva filla de mesos, assassinades quan fugien al costat de milers de refugiats a França.
Va estar empresonat pel règim franquista fins a l'any 1945. Alliberat, s'incorporaà al Sindicat d'Indústries Gràfiques de la CNT, mentre treballava com a cambrer i caixer en un restaurant. El temps lliure del que disposa ho dedicà a l'activitat clandestina antifranquista, sent un dels membres més actius en accions i organització de les Joventuts Llibertàries de Catalunya, que van reiniciar la publicació de Ruta, el seu diari portaveu.
En 1947, després d'estar pres de nou a la presó model de Barcelona, i convençut que la lluita armada era la manera més ràpida d'obtenir diners com suport al sindicat anarquista i als militants presos i els seus familiars més necessitades, s'integrà a un grup que practiva la lluita armada, realitzant la seva primera acció: un atracament a la fàbrica Hispano-Olivetti. Va morir el 30 d'agost de 1957 en una "emboscada" de la policia franquista en l'encreuament dels actuals passejos Verdún i Urrutia amb el carrer Pi i Molist de Barcelona, on se'l recorda mitjançant una placa circular recordatòria en el terra.
