L’Ajuntament de Barcelona empara un escarni als drets lingüístics dels catalanoparlants en la presentació de l’Informe de Discriminacions 2024

Plataforma per la Llengua denuncia que en la presentació, ahir, de l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2024 es va fer mofa, amb uns esquetxos suposadament humorístics, dels drets lingüístics dels catalanoparlants. L’entitat demana a l’Ajuntament de Barcelona una rectificació i unes disculpes públiques per aquests fets, i lamenta que, fins i tot en el marc d’un acte com aquest, en què teòricament es té en compte la interseccionalitat de les discriminacions, s’emparin discursos de menyspreu als catalanoparlants. Per a l’organització en defensa dels drets lingüístics, la burla és sorprenent atès que fins ara l’Oficina de la No Discriminació (OND), que coordina l’informe, sempre ha tingut clar que la llengua és un eix de discriminació i que en l’informe d’enguany es constata que les discriminacions per parlar en català han crescut un 52 %, fins a les 190. 

L’entitat, que forma part des de 2019 de la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a les Víctimes de Discriminació (SAVD) de l’Ajuntament de Barcelona i que participa en la confecció d’aquest informe, va participar ahir en la presentació pública de l’informe i va presenciar els esquetxos inacceptables. En dos dels cinc esquetxos (tots íntegrament en castellà, per cert), es van teatralitzar escenes que ridiculitzaven l’aprenentatge del català per part de persones nouvingudes i l’exigència d’un nivell de llengua per exercir determinades feines. “Y el inglés, ¿para qué? ¡Estamos en Catalunya y aquí ‘se parla català’!”, feia burla un dels esquetxos escarnint la defensa de la llengua. En un altre dels passatges, fins i tot, es deia: "¿qué es más importante, que hable catalán o que renueve mi documentación?", que parteix d’un plantejament supremacista, donat que menysté els drets lingüístics dels catalanoparlants respecte d'altres drets i obre la porta a un discurs d’odi cap a la llengua catalana i els seus parlants, els quals són identificats com a opressors pel fet de demanar que se sàpiga català. 
 
Per a l’entitat, és sorprenent que es permetés representar una obra que perpetuava, precisament, un dels eixos de discriminació que recull l’informe, i l’Ajuntament de Barcelona n’és responsable per activa o per passiva, encara més en un entorn explícit de defensa dels drets humans, en què les diferents entitats participants treballen activament per evitar i revertir les discriminacions estructurals. Autoritzar, de facto, aquests esquetxos i no haver condemnat aquesta discriminació immediatament de manera pública demostra un cúmul de negligències per part dels responsables municipals. 

Disculpa pública perquè la situació no es repeteixi i compromís explícit amb la llengua 

Per tot plegat, Plataforma per la Llengua exigeix una disculpa pública de la corporació que encapçala l’alcalde Jaume Collboni i un compromís perquè no es torni a repetir. A més, l’entitat demana una reunió urgent amb l’alcalde i amb la segona tinenta d’alcaldia, Maria Eugènia Gay, que presidia l’acte com a responsable de l’àmbit municipal de Drets Socials, per conèixer els motius d'aquestes negligències, demanar-ne responsabilitats polítiques i exigir que es garanteixi el respecte als drets lingüístics en tots els actes municipals.  

Per a Plataforma per la Llengua, és especialment important depurar responsabilitats i que les institucions facin una rectificació pública, perquè la bona feina de la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a les Víctimes de Discriminació (SAVD) de l’Ajuntament de Barcelona no quedi en entredit. Justament en l’Informe en què ha treballat enguany i que es va presentar ahir, l'eix de les discriminacions lingüístiques es té molt en compte, i es fa públic que les discriminacions per parlar en català van créixer un 52 % fins a arribar a les 190. Les discriminacions per parlar en la llengua pròpia de la ciutat són el 98,96 % de les discriminacions lingüístiques.