Aquest mes es compleixen 15 anys de l'aprovació de la Llei 20/2010 del cinema de Catalunya. Plataforma per la Llengua denuncia que tot aquest temps de no aplicació de la llei, per manca de reglament i de sancions, ha suposat que el català continuï en una situació de precarietat absoluta als cinemes.
Segons el redactat original de l'article 18 de la llei, almenys el 50 % de les pel·lícules comercials projectades a Catalunya havien de ser en català. Aquesta proporció va ser rebaixada al 25 % per una sentència del Tribunal Constitucional de l'any 2017, però, tot i això, mai s'ha arribat a unes xifres que s'aproximin a aquests percentatges.
L'entitat recorda que l'any 2011 es va signar un acord entre les principals distribuïdores internacionals -les anomenades majors- i les sales d'exhibició per garantir l'estrena anual de 25 títols doblats al català. D'aleshores ençà, aquest compromís no s'ha complert mai: el màxim històric va ser de 16 pel·lícules el 2012, l'any posterior a l'acord.
Amb públic, però sense oferta
Tot i les dificultats d'accés, el 2024 ha estat un any que ha marcat uns grans registres d'espectadors de cinema en català, especialment en versió original, amb pel·lícules com Casa en flames, El 47 o Wolfgang, fet que redobla la percepció que l'aposta per aquesta fórmula és la que fa créixer el cinema en català, tal com ja va passar amb el fenomen Alcarràs l'any anterior. En conseqüència, l'entitat ha continuat demanant a les administracions que augmentin les dotacions pressupostàries per a aquestes ajudes.
En l'àmbit del doblatge, però, tot i que es procura centrar els esforços en què les pel·lícules que arribin doblades siguin aquelles que tenen més bona previsió de recaptació a taquilla, això no s'està traduint en una aposta clara de les sales per programar més sessions en català, fet que genera un biaix des de l'accessibilitat a cadascuna de les versions: és molt més fàcil anar al cinema a veure versions doblades al castellà que al català.?
La programació de les versions en català és molt limitada -molt per sota de les exigències de la llei-, i es concentra majoritàriament en horaris de poca afluència. La poca oferta desapareix a partir de la segona setmana -mentre que les sessions en castellà es mantenen moltes més setmanes, o fins i tot mesos- i mai s'ofereixen en sales amb tecnologia d'alta qualitat tant de vídeo (3D) com d'àudio (Dolby Atmos).
Un dels darrers casos exemplificadors ha estat el de Com ensinistrar un drac, estrenada el 12 de juny. Aquesta pel·lícula, orientada al públic familiar, ha estat la pel·lícula més vista en el conjunt de l'Estat durant les dues primeres setmanes que ha estat en cartellera. Com és habitual, veure-la doblada al català ha estat la més complicada de les opcions disponibles.
Per exemple, totes les sessions programades en català i entre setmana pels cinemes Yelmo de Catalunya començaven dins l'horari escolar, entre les 15.45 h i les 16.30 h. A més, i segons les dades recollides per @DoblatgeCatalà, algunes d'aquestes grans cadenes, com Yelmo o Ocine, tenien planificada una oferta ridícula per al primer divendres en què la pel·lícula aterrava a la cartellera: cinc sessions en el cas d'OCine (12 cinemes a Catalunya) i només quatre sessions en català per seixanta en castellà en el cas de Yelmo (6 cinemes a Catalunya).
Una proposta per revertir el cercle viciós: Dia del Cinema en Català
Plataforma per la Llengua, a més de reclamar el compliment de la llei del cinema, proposa que s'adoptin també altres noves mesures per establir unes condicions que permetin, de manera efectiva, que les sales augmentin l'oferta en català. Per això, l'entitat ha proposat al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya la creació d'un Dia del Cinema en Català: un dia a la setmana amb entrades a preu reduït per a totes aquelles pel·lícules exhibides en llengua catalana, sigui en versió original, doblada o subtitulada. Aquesta mesura no pretén només fomentar l'assistència a les sales, sinó també convertir el català en una opció habitual i atractiva per al públic de totes les edats, i especialment per incentivar a les sales de cinema que programin més sessions en català.
Es tractaria d'aplicar un model ja conegut pel públic habitual i que sol funcionar per atreure més gent al cinema, com en el cas del Dia de l'Espectador, la Festa del Cine o? la rebaixa en el preu un dia a la setmana per als espectadors majors de 65 anys. Una iniciativa com aquesta podria ajudar a començar a construir un espai fort i permanent que acabi repercutint a l'hora de generar hàbits de consum entre els espectadors a partir d'un canvi en la programació de les sales.?
Més propostes per al català al cinema
Plataforma per la Llengua ha fet altres propostes per compensar, temporalment, el problema que suposa la manca de regulació garantista per al català en el món audiovisual. Per exemple, l'entitat ha proposat que s'augmentin els imports de la línia de subvenció per als cinemes que programin versions doblades al català, i que actualment, a diferència de les versions subtitulades i en versió original, tenen una dotació ínfima. Alhora, també ha proposat que aquesta dotació sigui creixent a mesura que passen setmanes des de l'estrena, per combatre el problema de les versions en català que duren pocs dies en cartellera en comparació amb la versió en castellà.
Distribuïdores, mitjans i una implicació política decidida
La difusió de les versions doblades al català continua sent molt deficitària, malgrat que les distribuïdores sol·liciten ajuts públics per fer-les possibles. De fet, sovint ignoren completament aquestes versions en les seves campanyes de promoció, tant físiques com digitals, i tota la difusió queda en mans dels canals oficials de la Generalitat de Catalunya i de creadors de contingut que fan activisme del consum d'audiovisual en català. Casos recents com Jurassic World: el renéixer i Com ensinistrar un drac no han tingut cap mena de promoció oficial per part d'Universal Pictures. A les seves xarxes socials, per exemple, tampoc van fer cap publicació amb la versió original de Wolfgang (rodada en català), sinó que només van fer servir fragments de la versió doblada al castellà.
Davant d'aquesta situació, Plataforma per la Llengua reclama que els ajuts públics incloguin com a condició l'obligació de promocionar activament les versions en català, i considera urgent que la Generalitat intervingui per establir mesures que reverteixin la situació actual. En conseqüència, l'entitat exigeix coratge al Govern de Catalunya perquè venci els retraïments que poden sorgir de les empreses del sector. Cal recordar que ara fa quinze anys també es va aprovar el Codi de consum de Catalunya i que, malgrat les dificultats per?fer-lo complir, s'ha acabat aplicant amb resultats satisfactoris.??
L'entesa amb les majors, la línia a seguir
La via de l'acord amb les empreses del sector acostuma a donar resultats molt minsos, tal com demostra també que encara no hi hagi acord amb les plataformes internacionals de vídeo sota demanda com Netflix per augmentar les versions doblades en català, tal com estableix la Llei general de comunicació audiovisual espanyola.
Pel que fa als fons de catàleg de les plataformes de vídeo sota demanda, tot i que la situació ha millorat en els últims anys, encara hi ha productes audiovisuals disponibles que no inclouen versions en català existents. Per detectar i denunciar aquestes absències, Plataforma per la Llengua ha col·laborat estretament amb 'Goita què fan, ara!' en la campanya #goitaquèNOfan, en el marc de la qual l'entitat convida els usuaris a fer-se ressò d'aquells casos en què algunes plataformes inclouen productes audiovisuals i n'exclouen les versions existents en català.
