Plataforma per la Llengua arrenca avui, per segon estiu consecutiu, una campanya per detectar la retolació pública que exclou la llengua catalana o la relega a una posició secundària. La campanya, batejada amb el nom de Radars lingüístics, es proposa que la ciutadania comparteixi a les xarxes socials exemples concrets de rètols que no es trobin, almenys, en català, amb l'etiqueta #RadarsLingüístics. L'objectiu és denunciar-los a les autoritats competents i frenar la descatalanització del paisatge lingüístic, cada vegada més castellanitzat.
En concret, l'entitat busca cartells públics que indiquin noms de lloc i no ho facin en català o aranès (indicacions com ara "Perpignan" en una carretera) i, per primer cop, aprofitant que l'agost és un mes de grans desplaçaments, cartells que excloguin la llengua en aeroports, ports o estacions de tren. A més, l'entitat també busca cartells en què la llengua catalana quedi relegada en una posició d'inferioritat per mida, visibilitat o ordre d'aparició.
Per participar-hi, l'entitat demana a la ciutadania que faci una fotografia dels cartells en qüestió i la publiqui a les xarxes socials amb l'etiqueta #RadarsLingüístics. És important indicar-ne la localització exacta i mencionar el compte de @PLlCatalunya. Si no es penja a les xarxes socials, la retolació també es pot denunciar al correu específic de la campanya: radars@plataforma-llengua.cat.
Un centenar de queixes l'estiu passat
La primera edició de la campanya Radars lingüístics va rebre l'any passat un centenar de queixes que es van traslladar al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya. Del centenar de queixes recollides, la majoria corresponia a rètols de carreteres i autopistes senyalitzats en altres llengües, però també es van detectar errors ortogràfics o reclamacions històriques de noms de municipis, que mantenen el nom oficial imposat pel franquisme.
La bona rebuda de la campanya l'estiu passat va fer que aquest juny l'entitat decidís adaptar-la per al paisatge lingüístic dels centres comercials del Barcelonès. En aquesta ocasió, es van rebre més de 120 queixes, de les quals 90 eren específiques dels centres comercials.
A més, a l'illa de Mallorca i al País Valencià ja s'havien dut a terme les campanyes #NormalitzaMallorca i #NormalitzaLaPlatja per tal de detectar totes aquelles retolacions públiques que no estaven ben senyalitzades en català. L'èxit d'aquelles iniciatives va ser tal que, per exemple, el Consell de Mallorca va anunciar l'any 2022 un conjunt d'ajudes per als ajuntaments mallorquins per tal que poguessin normalitzar aquells cartells que no estaven ben senyalitzats en català.
L'absència del català a la retolació pública vulnera la Llei 1/1998 de política lingüística
Darrerament, Plataforma per la Llengua ha percebut, a través del seu servei de queixes lingüístiques, un retrocés en la presència del català en la retolació pública de Catalunya. L'entitat recorda que les senyalitzacions que exclouen el català o el releguen a una posició d'inferioritat incompleixen la Llei 1/1998 de política lingüística.
