La indústria de la prostitució en temps de pandèmia

Sabem que els temps de crisi són el terreny adobat per a situacions de major explotació de persones en situació de vulnerabilitat. D'aquesta manera, la crisi sanitària, econòmica i social provocada per la COVID-19 ha suposat un autèntic «pitjor impossible» en el cas de les dones i nenes víctimes del tràfic d'éssers humans i de la prostitució.

El debat sobre la prostitució no és nou perquè Olympe de Gouges, Mary Wollstonecraft, Josephine Butler, Flora Tristan, Alexandra Kollontai, Anna Wheeler, William Thompson, John Stuart Mill, Auguste Bebel i Friedrich Engels ja havien alçat la veu contra la prostitució de dones i nenes al segle XIX. Mentre que la prostitució ha estat legalitzada durant anys a Europa, l'esquerra sempre l'havia considerat una forma d'explotació extrema. La segona república espanyola va posar fi a la regularització estatal de la prostitució que es va relegalitzar durant la dictadura franquista.

Però actualment la indústria del sexe s'ha expandit enormement, sobretot gràcies a Internet. L'accés a la pornografia i la prostitució és molt fàcil des de ben joves, i la misogínia es pot veure en cadascun dels comentaris en els llocs web de prostitució, on els puters fan les seues valoracions: «Puta vella i consumida»; «Ha de tenir uns quaranta anys i se li despengen els pits i la panxa. A més, té el cony pelut»; «Una merda de polvo»; «Una altra merda de puta de l'Europa de l'Est»; «Talla 36 amb pits grans, 18 anys»; «No obre les cames perquè li la claves del tot»; «La vaig perforar fins que em vaig córrer, em vaig netejar i me'n vaig anar»; «No gaire xerraire, en realitat va fer la impressió de no voler estar ací» (Walter 2010, extret de Punternet).

La prostitució ha passat a convertir-se en una gran indústria d'àmbit mundial. Hi ha una dependència mútua entre prostitució i tràfic de dones perquè la indústria del sexe no pot satisfer la creixent demanda de dones. No hi ha tantes «voluntàries» ni «autònomes» ni tant de «consentiment» (agafeu-me la ironia) si no s'organitzen xarxes a través de les quals circulen les dones expulsades de països espoliats, amb altes taxes d'atur i alts nivells de pobresa, cap als països rics. Cada dona només pot ser explotada durant uns anys i el mercat requereix «carn fresca» per als puters, per la qual cosa la captació i la renovació del «material» ha de ser constant.

L'estat espanyol és considerat el bordell d'Europa, de fet, només a la comarca de l'Alt Empordà hi ha 16 clubs «d'alterne», tres d'ells considerats macro bordells: Paradise (La Jonquera) el més gran d'Europa, Gran Senyora (Capmany) i Lady Dallas (Agullana). En aquests llocs el preu del «servei» oscil·la entre els 55 i els 100 euros. Mentrestant, al carrer, romaneses, russes, ucraïneses i nigerianes ofereixen prostitució de baix cost, amb taxes d'entre 15 i 30 euros (Domènech, 2012).

Segons l'estudi de la Universitat de Lleida coordinat per Carolina Villacampa (2021) i realitzat per un total de 25 investigadores, de les 7.146 víctimes detectades a l'estat espanyol, el grup majoritari de tràfic d'éssers humans correspon a l'explotació sexual (92,5%), seguit del tràfic per motius laborals (5,2%) principalment en agricultura i ramaderia, servei domèstic, construcció, indústria tèxtil i vendes. En tercer lloc, trobem el tràfic per a l'explotació criminal (0,7%) principalment delinqüència al carrer, mendicitat forçada i tràfic de drogues. Altres formes d'explotació identificades per les autores han estat el matrimoni forçat, el tràfic d'òrgans, i la gestació forçada.

Segons el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), quatre milions de dones són venudes cada any per a la prostitució, l'esclavitud o el matrimoni (Cobo, 2017). En el cas de l'estat espanyol, s'estima en unes 350.000 el nombre de dones prostituïdes, de les quals el 80% són estrangeres en situació irregular (Metges del Món, 2020). Res que es puga semblar al «lliure consentiment» per banda de la dona prostituïda com ens volen vendre.

L'«Informe sobre el impacto en las mujeres víctimas de trata con fines de explotación sexual en España» (2020) elaborat per les entitats de la Xarxa Rompelacadena, assenyala que el negoci de la prostitució no s'ha paralitzat ni eliminat durant la pandèmia, sinó que s'ha modificat en les formes, això sí, mantenint sempre la pressió i la persecució sobre les víctimes. Segons l'informe basat en entrevistes en profunditat a 12 dones en prostitució, s'ha passat d'espais públics i visibles (com els carrers i les discoteques) a espais tancats i entorns en línia, en els quals es contacta a distància i les dones es traslladen al lloc on se les requereix (prostitució deslocalitzada). Amb aquesta modalitat, les dones són encara més inaccessibles per a les entitats i recursos públics que treballen amb elles, i estan més amagades des de la vista de la societat. Mentre semblava que tot absolutament s'havia paralitzat pel confinament, els puters continuaven comprant dones.

Durant el temps de confinament aquestes dones i nenes s'han trobat en una situació d'extrema vulnerabilitat, ja que es van quedar tancades als clubs i pisos on són prostituïdes, de vegades també amb els seus traficants i sense recursos econòmics per a la supervivència diària, fins i tot sense menjar. Aquest confinament ha estat per a elles doble: el que ja viuen diàriament més el sanitari. Com a resultat, no han pogut enviar diners a les seues famílies, i no han pogut pagar el deute que tenen amb els seus explotadors derivat del viatge, la col·locació i els tràmits administratius. Tampoc han pogut pagar el deute diari (la diària) per l'habitació que utilitzen, els llençols i tovalles, productes d'higiene, roba, condons... i s'augmenta així la xifra amb els mafiosos i sense possibilitat d'ingressos. Moltes ara han de recuperar com siga els diners que no han pogut ingressar durant el confinament.

A més, no han tingut accés a informació sobre la pandèmia ni als serveis sanitaris ni a mètodes anticonceptius amb el consegüent risc d'embarassos no desitjats, segons ha explicat la Unitat Municipal contra el tràfic de l'Ajuntament de Barcelona que alerta de l'augment d'embarassos no desitjats en les dones traficades durant el confinament per no tenir accés a mètodes anticonceptius.

No s'han complert les mesures sanitàries preventives. Òbviament, el que menys importa als proxenetes i puters és proporcionar a les dones recursos de protecció o informació sobre infeccions i malalties. Tenint en compte que molts puters ni tan sols volen utilitzar preservatiu, com han de portar una mascareta? I les dones han hagut de cedir per la necessitat econòmica i la possibilitat de rebre violència si es negaven.

El tancament de fronteres ha suposat que les dones que estaven en trànsit per a ser explotades han quedat bloquejades en el seu trajecte, exposades a situacions d'abús i violència per part dels seus traficants.

Aquelles dones que eren ateses en recursos residencials han patit estrés i ansietat a causa del confinament que les ha fet reviure situacions passades quan van ser explotades. Algunes no entenien el que estava passant a causa del desconeixement de l'idioma. També han vist paralitzats els seus processos de documentació fins i tot aquelles que havien decidit tornar als seus països després de ser rescatades. No van poder fer-ho perquè les fronteres estaven tancades, amb el consegüent malestar emocional. Algunes dones que ja havien deixat la prostitució i es trobaven en procés d'inserció laboral, han hagut de tornar després de perdre la feina arran de la pandèmia.

La declaració de l'estat d'alarma va suposar que les entitats especialitzades en la detecció, atenció i intervenció psicosocial amb aquestes dones, hagueren de paralitzar en la majoria dels casos l'assistència i intervenció ambulatòria de caràcter presencial a causa de la limitació de circulació, exposant les dones a un escenari de vulnerabilitat i falta de protecció de drets. Les entitats van haver d'accedir a aquestes dones gairebé porta a porta i fins que no van ser declarades serveis essencials, corrien el risc de ser multades per no respectar el confinament. L'aïllament en el qual viuen, l'estigma i la manca de xarxa social i familiar va fer que es detectaren casos de manca d'aliments i, per descomptat, de necessitats d'allotjament alternatiu.

El tràfic de dones i nenes per a l'explotació sexual és un fenomen creixent a escala europea i als països occidentals. Representa una forma de violència contra les dones i un atac a la seua llibertat. És una gran empresa a escala mundial que les màfies de tràfic i els proxenetes estan molt interessats a fer-la «legal» per poder ser considerats «empresaris» i seguir guanyant diners blanquejant el negoci.

Per això, en la PNL per a una Llei Abolicionista del Sistema Prostitucional, presentada pel Front Abolicionista del País Valencià es proposa eliminar el tràfic de dones per a l'explotació sexual actuant contra proxenetes i traficants i destinar més recursos i un sistema específic per a l'atenció, protecció i recuperació de les dones en prostitució. Crear una xarxa de municipis lliures de tràfic de dones i xiquetes amb finalitats d'explotació sexual, desactivar la demanda de prostitució i desmantellar la indústria d'explotació sexual i les activitats dels proxenetes. Mentrestant, esperarem que hi haja voluntat política.