El 17 de maig és el Dia Internacional contra la LGTBI-fòbia i es celebra des del 1990, any en que l’Organització Mundial de la Salud (OMS) va eliminar l’homosexualitat com a malaltia mental.
El 2 d’octubre de 2014 a Catalunya es va aprovar la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Una llei impulsada i treballada per les entitats LGTBI que aborda les violències específiques de les persones LGTBI i que va néixer davant la necessitat de respondre a les reivindicacions, massa sovint invisibilitzades, del col·lectiu LGTBI a fi de “desenvolupar i garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGBTI) i evitar-los situacions de discriminació i violència, per a assegurar que a Catalunya es pugui viure la diversitat sexual i afectiva en plena llibertat”. Aquesta llei recull tant compromisos per part de l’administració pública per tal de fer efectius aquests drets com l’establiment d’un règim sancionador, omplint el buit que tradicionalment havia deixat el Codi Penal, establint un llistat d’infraccions i fets sancionables pel seu caràcter discriminatori.
A dia d’avui encara son moltes les discriminacions i la vulneració de drets que viuen les persones LGTBI en el seu dia a dia. L’Observatori contra l’homofòbia(OCH) realitza anualment un estudi sobre l’estat de la LGTBI-fòbia a Catalunya. Les últimes dades publicades, de l’any 2018, registren un total de 113 incidències arreu del territori, essent similars a dades d’anys anteriors, però amb un increment en les denúncies per transfòbia.
Malgrat aquestes dades i la persistència d’imatges virals d’agressions LGTBI-fòbiques als nostres carrers, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha fet un desplegament incomplet i de forma no equitativa a nivell territorial d’aquesta Llei. A més, a dia d’avui encara no s’ha aprovat el Reglament del procediment sancionador, el qual, permet executar de forma clara el procés de denúncia.
Portar a terme polítiques per a l’eliminació de les desigualtats i violències que es deriven de l’opció sexual, l’expressió de gènere i la identitat de gènere, també és una feina que s’ha de fer des dels ajuntaments, com a ens més pròxim a la ciutadania. Mai ens cansarem de dir-ho!. Els consistoris no es poden mantenir al marge de situacions de vulneració de drets i llibertats viscudes per les nostres veïnes, per això és indispensable que s'articulin els instruments necessaris per tal de lluitar contra l’exclusió de les persones LGTBI en les diferents àrees de socialització: laboral, educatiu, social, cultural, polític,... i aconseguir espais lliures de LGTBI-fòbia.
Però aquesta tasca no passa només per allò que es fa des de la institució també serà necessari que des dels col·lectius i entitats que conformen el teixit social, econòmic, polític, cultural i educatiu del municipi es prioritze ficar al centre les necessitats i reivindicacions de les persones LGTBI.
Des de la CUP Alcanar - les Cases per a la campanya de les passades eleccions municipals vam preparar un programa electoral que contenia una sèrie de propostes, probablement insuficients, per tal de lluitar contra la violència masclista i la LGTBI-fòbia:
- Crear protocols de prevenció d’agressions masclistes i LGBTI-fòbiques per les festes majors dels municipis i altres activitats d’oci.
- Vetllar per la difusió de campanyes institucionals de sensibilització enfront de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques.
- Fomentar la coeducació en tots els nivells i espais educatius, mitjançant tallers i formacions on hi participen professores i alumnes, a partir de la transmissió de valors lliures d’estereotips sexistes, que promoguen la igualtat real d’oportunitats i l‘eliminació de qualsevol mena de discriminació per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere.
Els espais educatius han de ser referencials per educar en la diversitat LGTBI.
La CUP Alcanar - les Cases volem refermar el nostre compromís amb la lluita del col·lectiu LGTBI essent conscients que hi ha molta feina a fer des de la institució però també des del carrer. Ens hi fiquem?
