El 28 d'abril de 1936 es produiex l'assassinat dels germans Miquel i Josep Badia per part d'un escamot de pistolers del a FAI probablement com a represàlia per la campanya que havia fet contra les seves activitats il·legals quan havia estat cap de serveis de la CGOP.L'assassinat es va dur a terme a dos quarts de quatre de la tarda davant del número 38 del carrer de Muntaner. Els dos germans sortien del seu domicili (el número 52) i s'encreuaren amb dos individus, els quals van disparar a Miquel un primer tret per l'esquena i, quan es va girar, dos trets més al pit i al ventre. El segon individu va disparar un sol tret a la cara del germà, el qual moriria al cap de pocs minuts. Tot seguit, els pistolers fugiren amb un cotxe que els esperava a la vorera del davant.
Sobre l'autoria de l'assassinat, la hipòtesi més probable és que haguessin estat pistolers de la FAI, perquè el cotxe de la fugida era habitualment utilitzat pels membres d'aquesta organització per realitzar sabotatges a tramvies i autobusos. Un dels conductors habituals era el conegut pistoler Justo Bueno Pérez, el qual va ser identificat com a conductor del vehicle aquell mateix dia. A més, tant el propietari del cotxe com el propietari del garatge on es guardava també n'eren militants.
Una segona possibilitat que es considerà, tot i que menys creïble, era que els pistolers fossin de les Juventudes Antimarxistas, perquè un grup liderat per un expolicia, Juan Segura Nieto, darrerament estaven adquirint pistoles i s'estaven reunint en llocs propers al domicili dels Badia. De fet, la semblança entre Segura i el faista Bueno era extraordinària i els mateixos testimonis els confonien. A més, també s'havia detectat l'arribada a Barcelona de diversos militants de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS que tenien la intenció de cometre atemptats terroristes i assassinats. Aquesta hipòtesi fou afirmada en declaracions a la premsa pel jutge instructor, Emilià Vilalta, amb l'objectiu probable de desviar l'atenció sobre els sospitosos reals de l'entorn faista.
Les coartades dels probables assassins no es van poder desmuntar, i la concurrència habitual dels sospitosos faistes al garatge del cotxe no fou prova suficient. A més a més, els sabotatges comesos durant l'última vaga de transports, que havien admès, no podien ser sancionats perquè havien estat amnistiats pel govern republicà. Per tant, el nou jutge del cas, Márquez Caballero, va acabar alliberant-los a tots.
Just després de l'inici de la Guerra Civil, el periodista 'Tísner' fuig a París, amenaçat de mort per la FAI després d'haver fet un reportatge sobre l'assassinat dels germans Badia on va publicar els noms dels assassins (proporcionats a 'Tísner' pels mateixos membres de la FAI sota amenaça de mort si eren publicats).
