La «comunitat internacional» ha girat l’esquena al funeral de Fidel Castro celebrat entre dilluns i ahir a L’Havana? Aquesta ha estat la idea que han volgut transmetre força mitjans catalans i que podem trobar –per posar alguns exemples- als titulars de l’Ara o El Periódico.
És possible que la valoració tingui sentit, encara que el problema és com es valora aquesta presència internacional. Quants líders internacionals –i sobretot quins- es consideren necessaris per considerar un èxit o no?
Per començar no és fàcil obtenir una llista sencera dels assistents. La majoria de mitjans es limiten a oferir uns pocs noms significatius. A més sovint hi ha confusió entre presidents, primers ministres o presidents de cambres legislatives, que en alguns països tenen un alt grau simbòlic i acostumen a ostentar els càrrecs de representació en aquest tipus d’actes. Una de les poques llistes una mica completes l’ofereix la radiotelevisió Martí –que emet des de Miami per a una audiència cubana- que xifra en 23 els caps d’Estat i de govern presents a L’Havana, una xifra que no inclou vicepresidents o presidents de legislatius.
Notícies com les de l’Ara o El Periódico destaquen l’absència dels caps de països històricament enfrontats a la revolució cubana, com els EUA, Gran Bretanya o França. En aquests casos la notícia realment xocant hauria estat la seva presència. En canvi és probable que per als cubans sigui molt més destacable la visita de presidents com els de Sud-àfrica, Namíbia o Zimbàbue, països als quals Cuba va ajudar en la lluita per la descolonització.
Potser més rellevant ha estat la no assistència del president rus, Vladímir Putin –oficialment per motius «d’agenda», encara que n’hi ha que ofereixen la seva pròpia interpretació-, així com d’altres aliats cubans com els presidents de Xina o Iran. És possible fer una lectura geopolítica d’aquestes absències, encara que simplificar-ho al càrrec present al funeral i obviar altres mostres de respecte molt més extraordinàries –com la declaració de dol oficial en nombrosos països i tan diversos com Veneçuela, Bolívia, Nicaragua, Corea del Nord, Uruguai, Vietnam, Algèria, República Sahraui o Namíbia- pot donar una imatge equivocada.
«Comunitat internacional» o «països occidental»?
Però més enllà de la quantitat, la informació denota un biaix en la qualitat. En general, quan els mitjans catalans i europeus es refereixen a «comunitat internacional» o «líders mundials», en realitat es limiten als països europeus, nord-americans i altres de cultura occidental. Allò que Al Jazeera i altres mitjans «del sud» anomenen «EUA i aliats». Un biaix terminològic que acostuma a amagar la creixent multipolaritat de les relacions internacionals.
