El qui llavors era cap del parc de bombers d'Amposta, el primer a intervenir-hi, va denunciar les criminals mancances de seguretat, així com la igualment criminal fugida de tècnics responsables de la central, cosa que li va costar seriosos problemes amb els seus superiors. Recordem que milers de persones del Camp de Tarragona i, especialment, de les Terres de l'Ebre, van sortir al carrer aquells dies exigint el tancament de les nuclears, aconseguint el de Vandellòs I.
El 19 d'octubre de 1989 la central nuclear Vandellòs I funcionava al cent per cent de potència, estable i generant 400 megawatts per hora, quan es va produir el senyal d'alarma per alta vibració en un dels turbogeneradors principals. L'alarma es va estendre a altres sistemes de la nuclear, com a conseqüència d'un incendi a la zona de les turbines que es va propagar pel cablejat.
L'endemà de l'accident, l'AVUI només publicava això: "TARRAGONA - Entre un quart i dos quarts de deu del vespre d'ahir es va declarar un incendi a l'interior de la central nuclear de Vandellòs I. El foc va afectar un dipòsit de combustible d'un grup de generadors. No se'n saben les causes. Bombers de Reus, Tarragona i Cambrils van treballar en la seva extinció".
La causa de l'accident va ser una bretxa en la turbina número 2, el que va provocar la seva descompensació i la posterior fuga d'hidrogen que, en combinació amb l'aire i l'alta temperatura de l'oli, va originar una explosió. L'incident fou estat qualificat amb el nivell 3 en l'Escala Internacional d'Accidents Nuclears ([INES]), fet que suposava un "incident important", i si bé no va causar emissió de radioactivitat a l'exterior, es va decidir el tancament definitiu del reactor.
Vandellòs I, que havia estat inaugurada 17 anys abans. Després de l'accident, l'organisme regulador (CSN) va exigir una sèrie de millores importants. L'elevat cost d'aquestes va portar a Hifrensa a aturar l'activitat de la central. En 1990 va rebre l'ordre ministerial del seu tancament definitiu i el seu desmantellament. Abans de començar el desmantellament però a partir de 1991 i fins a 1997 Hifrensa fa gestionar la primera fase de desmantellament, que consistia principalment a desmuntar les instal·lacions que ja no calien i va traslladar a França el combustible gastat emmagatzemat, així com els altres residus. A partir de 1998 ENRESA es va fer càrrec del desmantellament de totes les estructures exteriors excepte el reactor nuclear i el complet confinament d'aquest. En 2003 va concloure aquesta segona fase de desmantellament i es va iniciar el que es coneix com a fase de latència, que consisteix en un temps d'espera de 25 anys per reduir la radioactivitat del reactor nuclear. Encara no s'ha portat a terme la tercera i última fase del desmantellament, corresponent a la retirada del reactor i l'enderroc de tots els edificis que puguin quedar perquè el solar pugui usar-se per a qualsevol mena d'activitat. Al costat, Vandellòs II, per part seva, funciona amb normalitat.
Us convidem a llegir l'article "19 d’octubre. Alarma nuclear" de l'Eloi Nolla Subirats (President i un dels Portantveus del Comitè Antinuclear de L’Ametlla de Mar que va liderar la lluita contra la reapertura de la C.N. fins el tancament. Actualment és membre d'Ecologistes en Acció)
