La seguretat forma part d’un equilibri molt complex que uneix la convivència i la justícia. I la justícia, per molt que pesi a més d’un/a, no és el que quatre homes amb corbata han decidit i registrat en forma de llei. I aquesta ciutat, aquest país, aquest Estat, aquesta societat ni és justa ni és segura ni assegura una convivència assumible.
I per nosaltres la justícia, la seguretat i la convivència són adaptar la societat al ritme d’aquell més lent. Això és governar, senyor alcalde. No endreçar ciutats mitjançant ordenances de civisme, amenaces de sancions econòmiques i jugar amb una policia municipal com si de l’FBI es tractés.
Parlant de seguretat... saben per a qui és perillosa la mendicitat? Pels pobres. Perquè quan una persona no pot assumir l’exigent ritme del capitalisme acaba exclòs, estigmatitzat i acusat. I el que és pitjor, no existeix cap voluntat política que permeti sortir-ne; simplement menjadors socials i caixers automàtics per no morir-se de gana ni fred.
Parlant de seguretat... saben per a qui és perillosa la prostitució? Per les dones que l’exerceixen sense cap protecció social enfront les xarxes de tràfic, la violència masclista i la manca de drets socials i laborals.
Parlant de seguretat... saben per a qui és perillós el burkini? Per ningú. En canvi el conflicte interessa als partits que disfressen el seu racisme de feminisme. Fàstic absolut. Saben que sento quan veig una dona amb burkini o amb nikab? Curiositat, interès i ganes de poder-hi parlar, conèixer i entendre.
A la CUP se’ns ha negat un espai de treball conjunt amb el govern on poder valorar si tenim una Guàrdia Urbana menys capacitada del que necessita el municipi. Per exemple, existeix protocol sobre homofòbia? Sobre masclisme? Sobre Islamofòbia? No, no en tenim. I espero que ningú vulgui emparar-se únicament amb la llei perquè no n’hi ha prou. La llei no evita situacions i encara menys educa als agents sinó que serveix per castigar a posteriori a qui potser també és víctima, si més no de la ignorància.
Volíem un espai on poder fer de la guàrdia urbana un cos que tingui com a prioritat els plans comunitaris, d’inclusió, de barri que aportin informació per, insisteixo, afavorir la convivència, la seguretat i la justícia. Un cos que transformi els policies en educadors socials.
No ha estat possible, un govern municipal en minoria segueix actuant com si tingués majoria absoluta... Doncs bé, se’ns comença a acabar la paciències i les opcions.
