Centenars de persones acudiran els propers 18 i 19 de juny al Refugi de Cortalets a l'Aplec del Canigó. Més enllà de gaudir de la natura, reinvindicar la llengua catalana i guadir de la nostra cultura junt amb companys d'arreu dels països catalans, s'enfilaran cap el cim per a deixar-hi feixos de llenya provinent de les seves contrades. Tot preparat per a la regeneració de la Flama del Canigó 2016. Una activitat que coordida, any darrera any, el Cercle de Joves de Perpinyà, Òmnium Cultural, Associació Flama del Canigó d'Igualada i Tradicat-Osona. (veure el dossier).
La tradició marca que el 22 de juny un grup d'excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà pren el foc que des de l'any 1955 crema al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà i el porta al cim del Canigó. Com cada any, passaran la nit vetllant la Flama i, a trenc d'alba, faran el descens per dur la flama arreu del país. D'aquesta manera, tots els pobles i ciutats dels Països Catalans encenen les fogueres de Sant Joan amb la flama del Canigó. (veure festes.org)
La Flama del Canigó és una tradició jove però arrelada, una festa participativa i viscuda intensament. Carregada de manifestacions i sentiments, la Flama és un lloc de trobada de catalans i catalanes i, sobretot, una gran manifestació cultural i identitària.
La Flama continua creixent edició rere edició i la d'enguany arribarà a uns 400 municipis. Enguany, el missatge ha estat redactat per l'escritor Andreu Carranza Font, autor entre altres llibres, d'El poeta del poble, una apassionada biografia novel·lada de Mossèn Jacint Verdaguer.
Carranza diu entre altres coses, "No hi ha marxa enrere. Les torxes amb la flama de Canigó han d’il·luminar el camí, i també han d’escalfar-nos enmig dels temporals de pedra, pluja, neu i vent. És el foc el que ha d’unir-nos encara més amb les nostres diferències.
El proper solstici d’estiu, el del 2017, quan la flama baixi renovada del Canigó, es complirà tot just el termini. Res podrà ser igual que abans. El futur és a les nostres mans perquè som conscients del passat, i commemorem les vides de catalans i catalanes com la Muriel Casals que van dedicar una part molt important de la seva existència a avivar la flama del país amb el seu alè d’unitat i esperança".
