Segons ens diu Blanca Serra i Puig: “penso que és important recordar com fa 100 anys justos es va abatre sobre el poble armeni una de les experiències del Mal,- en majúscula-, més terribles d’un segle,- el segle XX-, que cal qualificar de segle dels genocidis.
El genocidi armeni
Cada 24 d’abril el poble armeni, al seu propi país i a la diàspora commemora amb un llarg dia de dol l’aniversari de l’inici del genocidi sofert l’any 1915 en mans dels oficials turcs de l’Imperi otomà, operació que obeïa a una voluntat planificada i sistemàtica d’extermini dels armenis d’Anatòlia. Les xifres oficials i les accions de crueltat despietada sofertes per la comunitat armènia són tan espantoses com desconegudes: gairebé un milió i mig de víctimes, prop d’un milió de deportats en massa, abandonats al desert, confiscacions, conversions a la força, destrucció de pobles, crema d’esglésies... El resultat va ser la desaparició en pocs anys de dos de cada tres armenis que habitaven les fronteres aleshores de l’immens imperi Otomà i l’anorreament d’una cultura i una llengua de molts segles abans de la nostra era, una de les cristianitzacions més antigues i unes institucions religioses pròpies (l’església cristiana armènia dipositària d’un immens patrimoni artístic i de cultura escrita)”.
