L’acte, emmarcat en el tricentenari, ha començat amb l’ofrena d’un ram de llorer a càrrec de Pere Morey, autor de La darrera canonada, i també Maria Rosselló, Biel Torres, Delfí Mulet i Biel Majoral han cantar Siau qui sou de Guillem d’Efak. Bartomeu Mestre, per la seva banda, ha recitat Els forans i ciutadans. No han faltar tampoc les gloses dels Glosadors de Mallorca amb Mateu Xurí al capdavant, segons informa Ara Balears
Després dels parlaments, una traca final, a manera de símil de les canonades que l’artiller manacorí va disparar davant les tropes borbòniques, completaren l’homenatge.
“Recordar, reconèixer i agrair als defensors d’aquesta terra i la seva gent és honorable. Per tant, és de justícia retre aquest petit homenatge popular”, asseguren des de l’organització. Per aquest motiu, un grup de persones de Manacor, entre les quals hi havia Gabriel Barceló, Jordi Caldentei i Antoni Tugores, i amb el suport de l’OCB i la Comissió Cívica del Tricentenari 1715-2015, organitzaren dos actes de record i de reivindicació.
El segon acte ha estat al capvespre i ha consistit en la projecció del documental de Pere Sánchez La Resistència a la seu de l’OCB Manacor. A la sessió, hi ha assistit el director mateix, que ha comentat el rodatge amb el públic assistent.
Enguany es compleixen 300 anys de la guerra de Successió i de la resistència de mallorquins i eivissencs contra les tropes borbòniques, mentre Menorca quedà en domini britànic fins a final del XVIII.
“Segons Joan Reglà, els mallorquins i eivissencs s’havien posat al costat de la causa de la monarquia dels Habsburg, ja que el programa austriacista de vertebració peninsular estava basat en una perspectiva “federal” que recollia les idees bàsiques del “neoforalisme” català de les darreries dels sis-cents, en clara oposició amb la política de Castella, entossudida en la trajectòria cap a la “reducció a la unitat”, dins la qual la Nova Planta era una fita decisiva”, expliquen des de l’OCB de Manacor.
I així, després de la caiguda de Barcelona, el marquès de Rubí va intentar articular la defensa de Mallorca i Eivissa. Tanmateix, l’ofensiva borbònica, amb un primer intent l’abril a la costa de Llevant i el juny del 1715 a Ciutat, aconseguí el 2 de juliol les capitulacions de les tropes lleials a Carles III.
