Ara fa trenta-sis anys, el Comitè Català contra la Constitució espanyola, promogut pel Partit Socialista d'Alliberament Nacional-provisional (PSAN-P) i altres organitzacions independentistes, fou l´única veu que es va alçar en contra i fou el primer pas de clarificació enfront del nou marc jurídic de l'estat que s'anava perfilant, el Estado de las Autonomías.
Recordem que el Comitè va realitzar una intensa activitat d'agitació i actes públics arreu del Principat, i va assolir un cert grau d'audiència. Paral·lelament, va servir per formar els primers quadres polítics de l'independentisme, adaptats a les noves condicions polítiques i a l'enfrontament, cada cop més evident, amb el reformisme. És en aquest nucli on es va forjar l'ideari polític que pocs anys més tard es va concretar en el llibre La lluita per la Independència. Ideari aquest que es basava en una estratègia de resistència per assolir un Poder Popular Català. Una estratègia on es combinava la conscienciació i la mobilització. Editat per Independentistes del Països Catalans (IPC), publicat al 1980.
36 anys de resistència
Julià de Jòdar, en un article publicat al bloc d'Homenatge al Cala, remarcava que "No són batalles perdudes, com es pot comprovar ara mateix, sinó llavors que han anat fructificant amb penes i treballs que el Cala, entre altres, va entomar com un patriota i un lluitador social".
Aquest article començava tot dient: "Remenant vells papers d’arxiu, ensopego amb uns quants d’una encesa actualitat, entre d’altres, el nº 61 de “Lluita”, l’òrgan del PSAN-provisional, datat del març del 1978. En aquella època, el petit grup del qual jo formava part mantenia contactes amb els “provisionals”, entre ells, Carles Castellanos i el Cala, per crear el Comitè contra la constitució espanyola i encetar la campanya contra la seva aprovació.
L’esmentat exemplar de “Lluita” és significatiu per la connexió profunda i sostinguda que revela al si de l’independentisme d’esquerres al voltant d´uns eixos que formen part de les nostres pràctiques actuals. Veiem-los. En l’article de coberta, s’hi denuncia la constitució espanyola pel seu “caràcter continuïsta, antiobrer i anticatalà”, per “la consagració de les formes d’explotació del capitalisme monopolista… en total antagonisme amb els interessos dels treballadors… opressora de les nacions sotmeses a l’Estat espanyol … i per “l’escandalós continuisme respecte als aspectes més negatius de l’estat franquista”.
L’1 d’abril de 1978 apareixia el primer butlletí del Comitè adreçat a l’opinió pública, titulat “El poble treballador contra la <>, on, després d’afirmar que “som una nació” i que “els catalans –tots els que vivim a Catalunya i els Països Catalans no som espanyols”, es diu que “aquesta és una constitució contra la nació catalana”, “una constitució contra els treballadors”, i “una constitució contra les llibertats del poble”.
