Obama reconeix que EUA tortura

El president dels Estats Units, Barack Obama, va admetre divendres passat  que oficials nord-americans van "torturar a alguna gent" després de l'11 de setembre del 2001.  "Fins i tot abans d'assumir la presidència, sabia perfectament que just després l'11 de setembre vam fer coses equivocades", va dir Obama a la sala de premsa de la Casa Blanca, en comentar la polèmica sobre un informe del Senat en què s'investiga l'ús de mètodes de tortura a sospitosos de terrorisme per part de la CIA. "Vàrem fer coses que van contra els nostres valors", va afegir el mandatari, qui tot i això va indicar que cal entendre aquestes accions en el context dels atemptats.


Obama, que semblava estar preparant el terreny per a la difusió de  l'informe del Senat sobre la tortura, va afegir que el personal d'intel·ligència va estar sota una pressió extrema al 2001 i després. "És important que no siguem massa moralitzants retrospectivament sobre el dur treball que aquestes persones van tenir. I moltes d'aquestes persones estaven treballant molt i sota una pressió enorme, i són veritables patriotes", va dir.  "Però dit això, vam fer coses equivocades i és el que reflecteix l'informe", va afegir.

El document que es difondrà ha generat un escàndol paral·lel quan s'ha  descobert que la CIA havia espiat en els ordinador del Senat en què es trobaven documents classificats sobre aquest tema, una informació que va reconèixer el cap de l'agència d'intel·ligència, John Brennan. Diverses veus es van aixecar per demanar la renúncia de Brennan, però Obama va dir que mantenia dipositada en ell la seva "plena confiança".  El diari The New York Times va afirmar en un editorial que l'espionatge de la CIA contra el Senat demostra que aquesta agència necessita una transformació radical que inclogui la renúncia del seu director. El NYT assegura que la revisió de les computadores del Comitè d'Intel·ligència de la Cambra alta per part d'aquesta entitat d'espionatge constitueix una ofensa contra tot el Congrés i per extensió al poble nord-americà que paga les despeses de la CIA.