El problema es diu Espanya. Tenim dret a decidir!!!
Ahir, a les 20:00, ACPV tallà les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. Eixe moment #sensesenyal s’afegeix als de TV3 i RTVV, i ens deixa sense mitjans en valencià al País Valencià.
Fins ara, els caps provincians del PP valencià s’havien apanyat a soles per a fer punts davant dels de Madrid mentre saquejaven el país. El tancament coincideix amb les vistes del Cas Rafel Blasco per l’apropiació, ni més ni menys, que dels pressuposts de l’extinta Conselleria de Solidaritat.
Com que ja no poden tapar l’entrada als jutjats de la interminable llista de robatoris, abusos i il·legalitats que protagonitzen, acumulen muntanyes i muntanyes de paper en sentències contra el seu mal govern. Per destacar algunes, la que evità l’intent de prohibició de la cadena humana a Vinarós o la que anul·là l’ERO d’RTVV. La primera obligà a una actuació d’urgència, sense precedents, del TSJCV. La segona tingué com a resposta el tancament de l’ens públic per part d’aquesta gent sense vergonya.
Abans, els tribunals ja havien anul·lat les multes a ACPV per les emissions de TV3, per apropiació de competències estatals. Per això han anat a plorar a Madrid per a que siga el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme qui exercisca la seua censura i talle Catalunya Ràdio. Qui pega aquest colp no ha fet res front a les centenars d’emissores que ocupen una freqüència radiofònica sense les corresponents autoritzacions.
Ara, la bombolla que s’unfla sense parar és la del desastrós llegat del PP valencià. Costa trobar paraules per a definir més de 18 anys que, si no ho evitem, es convertiran en 20. Acabaran amb una escena dantesca: eleccions a una terra plena de ruïnes i solars que han servit per a dilapidar i/o furtar milions i milions d’euros, envoltant unes Corts Valencianes convertides en el castell de desenes de persones imputades. S’han acabat els dies dels grans events, dels comptes de la lletera, de les lloances a la “gestió” del cacic de Castelló Carlos Fabra, etc. Aquesta gent no necessita altra cosa que silenci.
No fa molt que la Llei d’Ensenyament i Ús del Valencià ha complert 30 anys i així ho celebren, tallant totes les veus informatives en valencià mentre tallen los poques línies d’ensenyament en valencià, mentre encara s’atreveixen a dir que el català és una llengua imposada a les escoles dels Països Catalans. Més que afegir al seu trist balanç, que ja no l’amaguen ni embolicant-se amb la senyera i cridant “Que venen els catalans!”.
Nosaltres, gent que no s’ha d’embolicar amb cap bandera, que s’estima la terra i que no l’ha portat a la ruïna, volem exercir el nostre dret a decidir ja, per sobre de qualsevol atac com els que ens continuaran venint. I volem que, amb la major brevetat possible, totes aquestes decisions impresentables es puguen revertir.
“No ens enganyem, el poder només tolera les informacions que li són útils”. Simone de Beauvoir.
"La llengua no ens la regalarà ningú, l'haurem de guanyar dia a dia”. Joan Fuster.
