ARRAN Gràcia s'ha posicionat en contra d'aquest tancament del Park Güell ja considera que, lluny dels motius que dóna l'Ajuntament i el Districte de Gràcia amb Maite Fandos al capdavant, suposa la privatització d'un parc que és de veïnat de la Vila i de la ciutat de Barcelona.
L'organització juvenil enten aquest tancament com una privatització més de l'espai públic, un procés dissenyat per l'Ajuntament i les èlits barcelonines i internacionals que han decidit apropiar-se de l'espai públic per beneficiar el seu interès privat. Un procés que ha d'entendre's dins del que creiem que és l'elitització de la Vila de Gràcia i d'altres zones de Barcelona: la creació de viles i barris aparador amb la intenció de generar uns beneficis del i pel turisme, aliè a les necessitats del veïnat. La Marca Barcelona entra en confrontació amb la Barcelona dels barris i viles i la darrera ha d'adaptar-se i sobreviure a les imposicions d'uns quants perquè puguin augmentar els seus guanys.
Per a ARRAN, en aquest procés l'espai públic ja no és un bé de totes, passa a ser una mercaderia més perquè unes poques treguin benefici. En el cas del Park Güell, B:SM (Barcelona Serveis Municipals, S.A) en serà l'encarregada de gestionar els beneficis. Tot i ser una empresa pública, els beneficis es dedicaran al manteniment del Park Güell i a la promoció del turisme.
Segons càlculs de la Plataforma Defensem el Park Güell, el manteniment costa aproximadament un milió d'euros a l'any i els beneficis que pot generar la privatització són de 20 milions. "En una hàbil jugada, aquesta empresa pública actuarà de recaptadora per després repartir els beneficis als turooperadors del turisme, en ves d'invertir-los en la millora del Park (no tan sols la zona monumental)", afirma ARRAN.
Falsa participació ciutadana
L'Ajuntament de Barcelona ha volgut enganyar a la ciutadania disfressant aquesta privatització amb un procés de participació veïnal on s'han escoltat els interessos ecònomics i s'han obviat els interessos populars de les veïnes del Park Güell i de Barcelona, en general. l'Ajuntament ha fet cas omís a les 70.000 firmes que ha entregat la Plataforma Defensem el Park Güell, s'ha negat a donar informació que requerien en les taules de participació i ha actuat amb una política de fets consumats quan ha cregut necessari. Un procés de participació veïnal, on la gran absent ha estat la participació.
Per a l'organització juvenil, en cap moment s'ha posat sobre la taula la regulació del turisme, que ha comportat la massificació del Park ni la fiscalització dels beneficis. Privatitzant la zona monumental l'Ajuntament de Barcelona ens deixa clar que prima molt més l'interès econòmic que el del veïnat, i per més inri planteja una discrimanció alhora de regular l'accés de les veïnes.
