Segons ha informat l'ACN i a partir de les xifres donades pel portaveu del Sindicat d'Estudiants, un 75% d'estudiants ha seguit la primera jornada de les tres de vaga contra la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE, LOMCE en espanyol) i les retallades. Aquesta convocatòria de vaga ha estat qualificada d"irresponsable" pel ministre d'Educació espanyol, José Ignacio Wert, que ha arribat a afirmar que la mobilització de tres dies té un "contingut polític extremista."
El portaveu d'aquest sindicat d'estuidants ha explicat que el seguiment a les demarcacions de Barcelona i Tarragona s'ha situat en el 80%; mentre que a les demarcacions de Girona i Lleida ha estat secundada pel 70%. A València, la marxa ha començat a la Facultat d'Història, des d'on milers d'estudiants han cridat a la "rebel·lió social" contra les retallades, la pujada de taxes i la "reforma Wert."
Es tracta d'una mobilització a nivell estatal, amb manifestacions que s'han repetit en una setantena de ciutats de tot l'Estat. A Madrid hi han participat 40.000 persones, segons els organitzadors, i 5.000 segons fonts policials.
Aquestes manifestacions tenen lloc en el que es considera el punt àlgid d'un vaga que continuarà durant tres dies.
La FAPAES, la Federació d'Associacions de Pares de Secundària a Catalunya, també ha donat suport a la protesta i ha animat les famílies a no enviar els fills a l'institut aquest dijous, tercer dia de vaga.
Aquesta mobilització enllaça amb la de l'àmbit universitari del passat dissabte 2 de febrer, quan es va celebrar una assemblea de professorat de les universitats públiques catalanes convocada per la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP). L’assemblea va tenir lloc al convent dels Caputxins de Sarrià, on fa quasi 50 anys es va celebrar l’assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, un convent que va ser objectiu d’un setge i un posterior assalt per part de la policia franquista.
la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) pretén imposar el ministre d’Educació amb José Ignacio Wert al capdavant més retallades i mesures que amenacen el model educatiu públic actual. A banda de suposar una agressió sense precedents contra la normalització del català, aquesta reforma ataca frontalment el sistema de qualitat, laic i en català de l'ensenyament públic. Aquesta LOMQE proposa una recentralització del sistema educatiu, amb més pes en el disseny dels currículums per part del govern central espanyol, en detriment dels governs autonòmics. En aquest sentit, també ha estat criticada perquè perpetua la discriminació per condició socioeconòmica dels estuidants, a través de concerts econòmics a les escoles que segreguen per sexe o fomenta la segregació dels estudiants. Els perills que panteja la LOMQE també inclouen la supressió del Consell Escolar com a òrgan decisiu, que queda relegat a òrgan consultiu; i implica que s'eliminin les proes les proves d’accés a la universitat, i que cada universitat pugui en un futur decidir amb aquesta reforma amb quins criteris tria els seus estudiants, fet que marginarà els estudiants amb un nivell socioeconòmic més baix.
