Warcelona [una història de violència], exposició del fotògraf Jordi Borràs

Aquest dijous 25 d’octubre i fins al 16 de novembre es presenta al Centre Cultural Euskal Etxea (C/ Arc de Sant Vivenç s/n, Barcelona) l'Exposició de fotografies de Jordi Borràs "Warcelona [una història de violència]". Es tracta de 20 imatges dels últims anys, "coincidint amb l’agreujament de la crisi econòmica en la què estem submergits.
" Unes fotografies que mostren que  "La ciutat de Barcelona és alguna cosa més que turistes despistats consumint paelles infectes amb colorant regades amb sangria de brick, o les flamants botigues del Passeig de Gràcia només aptes si la bossa sona."

El treball d'aquest periodista gràfic retrata amb 20 fotografies de l'exposició la Barcelona convulsa dels darrers anys. Un seguit d'imatges per copsar el que és història i és present, de camí entre la informació i la mostra artística.

Jordi Borràs és un actiu fotògraf i il·lustrador nascut a Barcelona l'any 1981. Des de l'any 2003 col·labora regularment en revistes, periòdics i setmanaris, fins al punt que s'ha especialitzat en la il·lustració d'article o d'opinió, tot i que també ha passat pel dibuix científic i històric, pel llibre infantil i juvenil i la realització de cobertes per a llibres i revistes. En el camp de la fotografia, realitza la tasca de fotoperiodista per a diversos mitjans de comunicació, especialment d'esdeveniments com protestes socials i polítiques. Una tasca difícil, no exempta de perills, que ha suposat per al fotògraf agressions en diverses ocasions per part de policies antiavalots. Des del 2007 i fins a finals del 2010 ha estat el coordinador de l'Àrea d'Il·lustració del Setmanari Directa, la seva gran escola, on també hi dibuixa periòdicament.

El passat mes de novembre Llibertat.cat va atorgar-li el premi com a millor fotoperiodista i en agraïment amb les seves col·laboracions.

Ara amb aquesta exposició Borràs recull un conjunt de les seves fotos més impactants per plasmar una realitat política i social que tenen la ciutat de la Rosa de foc com a escenari. En paraules de l'autor de l'exposició: "El conflicte nacional, tan a l’ordre del dia últimament, sumat a una incansable lluita social, fan un excel·lent caldo de cultiu per la violència. I quan parlo de violència en parlo amb totes les seves formes: un contenidor cremat, una mirada, una pallissa, una pedrada… violència com a recurs, com un crit agònic cap a una ciutat que no hi veu ni escolta, mentre camina inubtablement cap a l’abisme."