Mentre parleu de xoc de trens pacteu amb el PP la presidència de la Diputació de Tarragona, de Barcelona... Mentre parleu del dret a decidir, vosaltres amb tot el dret decidiu aprovar els pressupostos de la Generalitat amb el PP. Mentre parleu de defensar el català, els vostres socis defensen l’aragonès oriental. Mentre parleu de defensar el català a l’escola, vosaltres tanqueu escoles on es parlaria català. Mentre parleu de país, us negueu a parlar de països per no ofendre els del PP del País Valencià. Mentre parleu que s’ha d’acabar el cafè per a tothom, negueu l’aigua als malalts i el berenar als presos. Mentre parleu d’hisenda pròpia, ingresseu els diners dels insubmisos fiscals a la Hisenda dels altres. Mentre parleu de tenir la clau de la caixa, no pareu de defensar els peatges claus de la Caixa. Mentre parleu de balances fiscals, no parleu de balances socials. Mentre parleu de dèficit fiscal, retalleu i privatitzeu drets socials que ja eren deficients per a la població. Mentre parleu de pacte fiscal, amb el PP pacteu fiscalment que les evasions no siguin delicte. Mentre parleu de concert econòmic, els jutges espanyols us imposen una fiança de 3,3 milions pel concert al Palau de la Música. Mentre parleu d’Estat propi, voteu amb el PP al Congrés dels Diputats que Catalunya sigui una colònia espanyola dins d’una Unió Europea tutelada pel Banc Central Europeu. Mentre dieu Massachusetts, no dieu Països Catalans. Mentre Rajoy no pronuncia la paraula intervenció, Mas no diu la paraula independència.
No és que no vulguem fer un tram de camí amb vosaltres, és que vosaltres heu donat mostres suficients de no tenir cap intenció de voler, ni tan sols de començar, el camí cap a Ítaca.
