D'aquí 5 mesos,el dimarts 6 de novembre (coincidint amb l'elecció presidencial als Estats Units d'Amèrica), Puerto Rico celebrarà un referèndum oficial d'autodeterminació. Que sigui oficial tan sols vol dir que està convocat oficialment pel govern de Puerto Rico i reconegut oficialment pel govern dels EUA, però no vol dir que sigui vinculant. Serà merament consultiu.
El 1898 Puerto Rico va deixar de pertànyer a Espanya i, des d'aleshores, ha mantingut diversos graus d'associació política amb els EUA. Des del 1952 és oficialment un Estado Libre Asociado als EUA. Aquesta formula, però, a mig camí entre la independència i l'autonomia, sempre s'ha considerat provisional, i ni el govern dels EUA ni el de Puerto Rico han donat per tancada la qüestió de l'estatus final del país caribeny.
Amb el referèndum d'enguany ja seran quatre els que s'han celebrat a Puerto Rico per tal de decidir el seu futur polític. El primer es va celebrar el 1967. En aquell referèndum es demanava als porto-riquenys que escollissin entre la independència plena, esdevenir un estat més dels EUA o seguir amb la lliure associació. La independència va obtenir un 0.6% dels vots emesos, integrar-se als EUA va recollir un 38.7% dels vots, mentre que mantenir el mateix estatus va ser triat pel 60.1% dels votants porto-riquenys.
La situació, doncs, va continuar igual que fins aleshores, però, com ja s'ha indicat, aquesta situació no es considerava definitiva. Els EUA volien que Puerto Rico esdevingués part integral de la federació o bé que se'n deslligués del tot, de forma que un nou referèndum es va convocar el 1993, amb les tres mateixes opcions; el resultat qualitatiu va ser el mateix que el 1967 i la illa seguiria sent un estat lliure associat.
Veient que amb aquests referèndums no s'avançava cap a un estatus diferent, el 1998 es convocà un nou referèndum d'autodeterminació però aquesta vegada amb cinc opcions a la papereta. A més a més de les tres anteriors, aquest cop els votants podien triar esdevenir un territori de la Commonwealth o podien triar “cap de les anteriors”. Si fins aleshores la qüestió estava encallada, el resultat d'aquest referèndum va deixar encara més desconcert entre la classe política porto-riquenya i americana, doncs la opció que va obtenir una majoria absoluta dels vots va ser precisament “cap de les anteriors”.
Els illencs no volien ni ser independents, ni ser americans, ni ser de la Commonwealth ni estar lliurement associats. Què volien doncs? Una pista la donava el mateix resultat del referèndum, on les opcions d'independència, associació lliure i Commonwealth van obtenir, totes juntes, només un 3% dels vots, i on el 97% restant es va dividir, quasi-bé a parts iguals, entre integrar-se als EUA i en “cap de les anteriors”.
I així arribem al 2012, any en que es convoca el quart, i més complex que els anteriors, referèndum: aquesta vegada hi haurà dues butlletes de vot. La primera serà de sí o no: es preguntarà a les porto-riquenyes i als porto-riquenys si volen seguir sent un estat lliure associat als EUA. En cas negatiu s'escrutinarà la segona butlleta, en la qual han d'escollir entre la independència, la integració o una nova fórmula: nacionalitat en lliure associació als EUA.
La nit del 6 de novembre, mentre tot el món tindrà la vista posada en els resultats de l'elecció presidencial nord-americana, els catalans i altres pobles oblidats del món potser estarem més pendents de l'escrutini d'aquesta petita ex-colònia espanyola, exemple civilitzat de com la nació més poderosa del món gestiona les seves qüestions de sobirania.
Per saber-ne més:
Un grup de hip-hop dedica una cançó a l'activista porto-riqueny assassinat
1937 Massacre de Ponce a Puerto Rico
1979 La primera accions coordinades dels independentistes del PRTP
Gir social dels independentistes de Puerto Rico
Intel.lectuals d'arreu del món amb la campanya "Amèrica Llatina NO calla"
El cantant de "Calle 13" reclama la inclusió de Puerto Rico a les trobades iberoamericanes
