Ahir a les 13 hores, va ser inaugurada l'exposició "70 anys,Ovidi" al Mercat Sant Roc d'Alcoi. A la mostra es poden veure llenços i litografies d'Antoni Miró que van acompanyades dels corresponents versos amb cançons de l'Ovidi.
El president del Mercat Francisco Marset ha donat la benvinguda a tots els assistents, per la seva banda, Rosa Mª Miralles, vocal de la Junta Directiva ha explicat que "Aquesta és una mostra més que el Mercat de Sant Roque no és un únicament un lloc on venim a vendre o comprar, la Junta directiva estem intentant que el Mercat sigui un punt de trobada de la cultura i la societat alcoiana". També ha agraït la col·laboració del propi Antoni Miró i Pau Grau sense els quals no hagués estat possible que es fes aquesta mostra.
Durant la inauguració han sonat de fons diverses cançons, algunes de les més relacionades amb Alcoi, com El meu poble Alcoi, Homenatge a Teresa i Cançó del Cansat, a més d'altres que han estat presents durant tot el dia al Mercat.
Aquest és el primer acte de l'Ajuntament d'Alcoi per a commemorar el naixement fa 70 anys d'Ovidi Montllor, que continuarà amb la celebració del concert de Serrat i Sabina, per al que el Mercat ha sortejat 10 entrades.
Centre Ovidi Montllor
Cal recordar que aquesta mostra es va poder veure el passat mes de març a la sala gran del Centre Ovidi Montllor. Segons Vicens Luna al seu bloc, "és tot un plaer contemplar aquests meravellosos quadres que el pintor alcoià ha dedicat a un dels seues millors amics".
Al petit catàleg de l'exposició escriu l'escriptora, i amiga també del cantant, Isabel-Clara Simó. Diu que en la vida "hi ha persones que moren (...) I capes d'oblit fins que se l'enduu la història i o bé esdevé un clàssic, o bé desapareix per sempre més. Però l'Ovidi, no. Ovidi mor i el plora un país sencer. I passen els anys i el joves l'escolten i el fan més gran encara".
70 anys
El passat 4 de febrer, Ovidi Montllor, L'Ovidi, hauria fet 70 anys. Nat a Alcoi el 1942, l'Ovidi va ser poeta, cantant i actor. Unes lletres, unes cançons i una actitud crítica i compromesa amb la societat del seu temps el van portar a no ser acceptat, és més apartat, pels circuits oficials. Ell, però, seguia cantant:
«Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà»
