El Pacte Fiscal és l'enèssim intent de l'autonomisme per cercar l'encaix a Espanya. Però no només això, davant un independentisme que ha crescut especialment amb l'espoli com únic argument, un Pacte Fiscal esdevé una estratègia desmobilitzadora, un intent de reconduir l'independentisme emergent cap a l'autonomisme del "sisplau" i el "perdoni!".
Un Pacte Fiscal no pot ser mai un pas cap a la independència com algú intentarà fer-nos creure. La millora del tracte econòmic suposaria, en qualsevol dels casos, un acomodament de Catalunya dintre d'Espanya.
Però el cas més que possible és que tot això no vagi enlloc, ni amb el valor afegit del suport de CiU a la majoria del PP, que ridículament proposava Duran, ni amb consultes, ni amb danses de la pluja.
L'únic que s'haurà aconseguit serà rebaixar la visualització internacional —i nacional— del llistó de les ambicions nacionals
Als catalans ens seguiran dient que no, però si abans era que no a la independència, ara serà un no a una "millora financera".
Hàbil manera d'intentar desactivar tot l'avenç que la societat civil ha aconseguit els darrers anys.
Per tant ja he decidit el sentit del meu vot, si es realitza la consulta:
votaré NUL.
No vull un Pacte Fiscal. No vull estar millor a Espanya perquè simplement no hi vull estar. I mentrestant? Mentrestant, doncs, com a mínim no em dedicaré a desactivar l'independentisme a base de proposar horitzons encaixistes.
Però ni vull deslegitimar el convocant amb una abstenció, ni vull afegir-me amb aquesta abstenció als que sí que ho faran.
La meva resposta a la pregunta de quina relació hem de mantenir els catalans amb Espanya serà la de sempre: independència. I com que aquesta resposta no estarà a cap papereta, serà considerada nul·la.
A més, com que en aquesta consulta no ens hi va res, seria un bon moment per comptabilitzar amb vots nuls, els que ja no ens alimenten molles i que volem el pa sencer.
Un Pacte Fiscal no pot ser mai un pas cap a la independència com algú intentarà fer-nos creure. La millora del tracte econòmic suposaria, en qualsevol dels casos, un acomodament de Catalunya dintre d'Espanya.
Però el cas més que possible és que tot això no vagi enlloc, ni amb el valor afegit del suport de CiU a la majoria del PP, que ridículament proposava Duran, ni amb consultes, ni amb danses de la pluja.
L'únic que s'haurà aconseguit serà rebaixar la visualització internacional —i nacional— del llistó de les ambicions nacionals
Als catalans ens seguiran dient que no, però si abans era que no a la independència, ara serà un no a una "millora financera".
Hàbil manera d'intentar desactivar tot l'avenç que la societat civil ha aconseguit els darrers anys.
Per tant ja he decidit el sentit del meu vot, si es realitza la consulta:
votaré NUL.
No vull un Pacte Fiscal. No vull estar millor a Espanya perquè simplement no hi vull estar. I mentrestant? Mentrestant, doncs, com a mínim no em dedicaré a desactivar l'independentisme a base de proposar horitzons encaixistes.
Però ni vull deslegitimar el convocant amb una abstenció, ni vull afegir-me amb aquesta abstenció als que sí que ho faran.
La meva resposta a la pregunta de quina relació hem de mantenir els catalans amb Espanya serà la de sempre: independència. I com que aquesta resposta no estarà a cap papereta, serà considerada nul·la.
A més, com que en aquesta consulta no ens hi va res, seria un bon moment per comptabilitzar amb vots nuls, els que ja no ens alimenten molles i que volem el pa sencer.
