Des de la caiguda del mur de Berlín, els anomenats neoliberals han jugat
a desmantellar l'estat del benestar, és a dir, el sistema que va sorgir
en terres capitalistes després de la II Guerra Mundial amb la intenció
d'aturar qualsevol mena de revolució socialista. L'aparició de la que
s'ha conegut com a "classe mitjana" ha estat un factor decisiu per a
tenir a les masses de treballadores calmades i tranquil·les, passives i
contràries a qualsevol mena de moviment revolucionari. En terres
"occidentals", la fórmula de donar uns mínims de supervivència a la gran
massa de ciutadans amb la intenció que la minoria de privilegiats
poguera mantenir-se en el poder i els exclosos també foren una minoria,
ha estat una estratègia vàlida per a un neoliberalisme que un cop ha
perdut de vista l'amenaça soviètica ha decidit que el seu augment de
guanys havia de ser superior i que ho podia ser perquè ja no tenia res
que l'amenaçara. La privatització de les empreses p
úbliques
de sectors claus i estratègics (contradient així fins i tot als
clàssics del liberalisme econòmic en molts aspectes), l'actual
desmantellament de l'educació i la sanitat públiques en benefici de
l'àmbit privat, els privilegis de la banca que s'han convertit en les
úniques empreses que tot i provocar la crisi econòmica pels seus
moviments especulatius han estat "salvades" constantment amb diners de
tothom per part dels estats, han estat els darrers moviments d'un
capitalisme que comença a llaurar-se un camí incert i arriscat. Però que
vindrà després? Tenim una alternativa al sistema?
Si no
volem que el sistema es reinvente hem de construir una alternativa. I
aquesta ja no passa exclusivament per llegir Marx, Lenin o Bakunin. Els
clàssics s'han de tenir presents, però sobretot són útils si es poden
adaptar al món actual. La protesta que vam viure ahir 15 d'octubre de
2011 va ser històrica, no només per la gent que es va arribar a moure
sinó pel fet que va ser mundial. Que ciutadans de vuitanta ciutats del
món es mobilitzen al carrer per una mateixa idea, "no ens agrada aquest
sistema", és un fet històric i cabdal per al canvi sistèmic. Ara bé, cal
construir una alternativa solvent que abrace des de l'àmbit polític
(reformulació de la idea de democràcia; avanç cap a un model de
democràcia participativa, directa i assembleària) a l'econòmic (creació
d'un model econòmic on els sectors claus estiguen controlats per l'estat
o per una estructura d'àmbit mundial que garantisca a tota la humanitat
el poder a arribar a gaudir dels mínims exigibles per a una vida digna;
creació d'un model empresarial i de gestió de la terra basat en les
cooperatives de treballadors; creació d'una banca ètica de caràcter
públic controlada per mecanismes democràtics i prohibició de qualsevol
mena de banc/caixa privat) que sense perdre de vista els principis de
les ideologies clàssiques s'adeqüe als nous temps, als nous sistemes de
relacions econòmiques i humanes, al paradigma de les telecomunicacions
i, en definitiva, al món del segle XXI.
Perquè si no ens posem mans a l'obra en aquesta direcció de treball el
Capitalisme es tornarà a readaptar als temps i serà capaç, 
com l'au
fènix, de ressorgir de les seues pròpies cendres.
