L’informe pretenia comprovar si els canals televisius sota competències del CAC –autonòmics i locals catalans- seguien les recomanacions d’aquest organisme en el tractament del fet migratori. I les conclusions són devastadores. Si bé els autors de l’informe –el professor de la UAB Xavier Giró i la periodista Marta Muixí- reconeixen certs avanços en l’ús d’un llenguatge no discriminatori, en la resta de camps s’està molt lluny d’acostar-se a un tractament equitatiu. La tria de les fonts és un dels punts més reveladors, ja que de les nou peces informatives estudiades sobre les tensions veïnals a Badalona, no n’hi ha cap que inclogui una font immigrada i de les vuit peces al voltant de la polèmica del vel a Lleida només en una es va donar veu a persones nouvingudes. I quan n’hi ha es menystenen al no informar de la professió o, a vegades, ni tan sols el nom complet i s’identifiquen únicament com a “immigrants”. En canvi predominen les informacions en que les fonts exclusives o majoritàries són polítics.
En altres camps es critica especialment l’ús d’imatges de recurs reiteratives, confuses o negatives, s’associa –a vegades- col·lectius determinats amb delinqüència o actituds problemàtiques o s’inclouen declaracions obertament xenòfobes i discriminatòries sense contextualitzar o contrarestar.
Aquestes conclusions decebedores contrasten, però, segons els autors de l’estudi estudi amb “un rebuig a les discriminacions per origen, que troben que són injustes” en dos dels tres casos estudiats –la cobertura de la prohibició dels vels integrals és “menys delimitable”- el que pot fer pensar que les bones intencions dels professionals topen amb una manca de formació o recursos.
