Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Països Catalans per instint de superviència

Per Toni Cucarella. Publicat al seu bloc i a la revista En Marxa! núm 4 (III època).

Hi ha molta gent que pensa, sobretot al País Valencià, que els qui defensem els Països Catalans ho fem des d’un obtús essencialisme o colpits per una mística purament devocional. Res més lluny de la realitat. Ben al contrari, ho fem des del més absolut pragmatisme, ben bé per pur instint de supervivència. Fet i fet, quan una comunitat se sap amenaçada tendeix a agrupar-se per defensar-se millor.

13/08/2011 19:49 Hemeroteca
Toni Cucarella Toni Cucarella

Així actuen fins i tot els animals. Els romans, amb aquell sentit imperialista que els va empènyer a conquerir i subjugar altres pobles, practicaven aquesta coneguda divisa: divideix i venceràs. Només cal pensar que l’espanyolisme podria assumir, si més no a nivell purament «estaturari», que Catalunya és una nació, que mai no ha mostrat cap animadversió especial cap a la «nació valenciana»; tanmateix, s’expressa amb notable virulència davant el projecte polític dels Països Catalans; no debades estan prohibits implícitament per la Constitució Espanyola. Si ells els temen, serà perquè a nosaltres ens convé: com més por té el gos, més lladra.

Els pobles catalans vivim d’esquena els uns dels altres. La majoria ha assumit les normes d’intercomunciació i de convivència imposades pels espanyols. Cosa que ha propiciat l’actual fragmentació de la llengua. En conseqüència, la nostra creació cultural –el nostre mercat–, és minifundista i econòmicament poc rendible.

Cal considerar els Països Catalans, doncs, des de la «rendibilitat econòmica». I que no s’escame ningú: a la guerra com en la guerra. La nostra cultura ha de ser «competitiva» en el món global i mercantilista al qual estem sotmesos. Són necessàries mesures polítiques que permeten no solament la supervivència de la nostra cultura, més i tot convertir-la en una referència mundial. Si ens importa el futur de la nostra cultura, de la nostra llengua, els Països Catalans són l’única proposta política que la fan econòmicament factible.

No hi ha essencialisme dogmàtic, doncs, sinó una visió realista del món global en el que vivim. Un món que ens obliga a ser pragmàtics, a pensar les nostres decisions polítiques des del més bàsic instint de supervivència. I per a sobreviure cal pensar estratègies des de la unitat i no des de la fragmentació: si per por dels pardals deixàrem de sembrar, tard colliríem.

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid