Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La CUP participa a la presentació de l'Acord Democràtic gallec en representació dels Països Catalans

El portaveu nacional de la CUP, Marc Sallas, va participar el passat 18 de desembre a la presentació de l'Acord Democràtic Nacional (ADN) promogut per Causa Galiza en el marc de l'acte nacional central de l'organització gallega [fotos].

L'ADN vol esdevenir una alternativa al procés de reforma estatutària que viu Galiza. En aquest sentit, el document se sustenta sobre el principi que "la sobirania política de Galiza correspon exclusivament al poble gallec" i es basa en vuit punts bàsics del moviment autodeterminista. El manifest està avalat per deu organitzacions diferents i significa l'inici d'un procés popular cap a l'autodeterminació.

21/12/2010 03:11 Internacional
La presentació, que va tenir lloc en el marc de la celebració de l'acte central de Causa Galiza -titulat "Després de trenta anys de frau estatutari, l'única alternativa segueix sent l'autodeterminació"-, va coincidir amb la commemoració del trentè aniversari de la no aprovació en referèndum de l'Estatut d'Autonomia gallec.
 

L'esciptor Séchu Sende va donar el tret de sortida a l'acte, que va tenir lloc a un Palau de Cultura de Pontevedra ple de gom a gom i que va comptar amb les actuacions musicals de Pel de Noz. L'acte va començar amb dos homenatges a Alexandre Bóveda a càrrec del seu fill i vicepresident de l'entitat que porta el seu nom, Xosé Luis Bóveda, i de José Manuel San-Martin Bouça Martinho, a càrrec de Joám Lopes, històric militant independentista i sindicalista de la CIG.

Suport internacionalista al procés d'autodeterminació gallec

sallasgalizaL'acte va comptar també amb presència internacionalista per tal de donar suport a l'ADN gallec. Així, delegacions provinents dels Països Catalans, el País Basc i el Sàhara Occidental van apel·lar al dret a l'autodeterminació dels pobles oprimits. Olalha Barro i Charo Lopes, membres de Causa Galiza, van presentar els punts de l'Acord Democràtic Nacional acompanyats per representants d'altres organitzacions polítiques signants del manifest.

Braulio Amaro, portaveu de Causa Galiza, va parlar de les Bases Democràtiques Gallegues, antecedent de Causa Galiza. Ho va fer acompanyat dels representants d'altres pobles sotmesos per l'estat espanyol. En aquest sentit, Marc Sallas, en representació dels Països Catalans, va donar suport al manifest juntament amb Asier Altuna, membre de l'Esquerra Abertzale, i Mohamedu Elhiba, subdelegat sahrauí a Galiza.

L'ADN enumera els punts mínims de reivindicació sobiranista gallega com a alternativa a la reforma estatutària i és el primer pas d'un procés de diàleg amb els diferents agents socials, sindicals i polítics per donar a conèixer la proposta i enriquir-la amb les seves contribucions i anar sumant així adhesions d'amplis sectors populars.

L'himne nacional gallec i un homenatge a l'estàtua d'Alexandre Bóveda, màrtir de la lluita independentista gallega, van cloure l'acte.

Entre les organitzacions que donen suport a la iniciativa de Causa Galiza hi ha Movemento pola Base, Espaço Irmandinho, Frente Popular Galega, Partido Comunista do Povo Galego, Colectivo Nacionalista de Marín, Ceivar, Adiante, Assembleia da Mocidade Independentista, Confederación Unitaria dos Traballadores e Redes Escarlata.

 

actegaliza2

 

Rànquings
  1. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  2. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  3. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  4. Garzón es presenta com a víctima a TV3 i dona lliçons de democràcia
  5. Mor en combat un dirigent històric del Front Polisario enmig d'un conflicte cada cop més invisible
  6. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  7. L'Hospitalet rememora el segrest de la Mare de Déu de Núria, una acció de resistència contra el franquisme
  8. L'aplec del Canigó, la primera cita per a la regeneració de la Flama
  9. Commemoració del 60è aniversari del segrest de la Mare de Déu de Núria
  10. Més d’un centenar d’entitats impulsen una campanya de suport a Roger Español davant el judici per les càrregues de l’1-O
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid