Els dos referèndums que ja s'han celebrat han estat un exemple de democràcia participativa incomparable, i ha estat una vegada més l'organització de la societat el que ho ha fet possible.
En tant que la CUP és un partit integrat per persones que no som professionals de la política i que, per tant, aquest no és el nostre modus vivendi,no podem fer res més que compartir amb il·lusió aquesta iniciativa popular. Però la nostra tasca no s'acaba pas aquí: tenim al respecte un posicionament clar a favor del sí a la independència. Entenem doncs que és bàsic que la ciutadania participi i faci sentir la seva veu, però, alhora, creiem que el context actual és prou determinant com perquè des de la CUP doblem els nostres esforços i potenciem l'opció del sí.
No podem continuar més temps sota l'asfixiant domini del nacionalisme espanyol, tant se val si de dretes o d'esquerres. I les raons són diverses: econòmiques i socials, culturals, històriques, etc. I els moments que estem vivint ho palesen una vegada més. Ens trobem a les portes que el Tribunal Constitucional espanyol doni a conèixer la sentència sobre l'Estatut de Catalunya. Un estatut fet a base d'engrunes, clarament insuficient al nostre entendre, que no recull ni les aspiracions del poble català ni allò que li convé per a esdevenir un país normal. I no ens podem conformar més amb les molles que ens volen vendre els espanyols, volem el pa sencer.
Tot aquest procés d'elaboració d'aquest estatut ha posat de manifest, també, la tipologia de la classe política catalana. Una classe política que es dedica més als seus objectius personals i a mantenir-se al poder que no pas a treballar per l'alliberament nacional. I això ho patim tots els catalans i catalanes. Per això, des de la CUP creiem que cal trencar aquesta dinàmica i manifestar-nos clarament a favor de la independència.
És evident que el nostre país disposa d'un potencial econòmic a l'alçada de qualsevol dels països que conformen la UE. Un potencial que històricament s'ha vist ofegat per la colonització espanyola. L'Estat espanyol ens roba. L'espoli fiscal a què està sotmès el nostre país és un obstacle per a una redistribució justa de la riquesa que procuraria la millora de la qualitat de vida de les persones més desafavorides. A més, comportaria un major nivell en educació, assistència sanitària, desenvolupament, infraestructures, etc.
L'Estat espanyol nega la nostra condició nacional. La situació actual de la nostra llengua i cultura, malgrat ens vulguin fer creure el contrari, està cada cop més amenaçada. La llengua vehicular a les nostres ciutats més grans continua sent el castellà i es produeix, alhora, una situació perillosíssima de disglòssia. Altrament, les manifestacions culturals en català es venen com un producte residual, un reducte purament testimonial. I és obvi que la llengua i la cultura són els trets diferencials més importants d'un país.
Amb tot, des de la CUP
creiem que cal aprofitar les consultes per la independència per deixar
clar que som nosaltres qui hem de gestionar el nostre model social i
els nostres recursos. Serà així quan la nació esdevindrà un estat de
ple dret amb l'objectiu de crear una societat lliure i més justa
socialment.
