Més de 10.000 aturats en dotze mesos a l'Horta Sud

L’any s’encetava amb la presentació del Plan E (Plan Español para el estímulo de la economía y el empleo), una aposta del govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero per fer front a la crisi i per modernitzar l’economia. Així es presentava el Plan E i els seus objectius de cara a la societat:

 

“Como resultado de su dependencia exterior, la economía española, y en especial el mercado laboral, se ha deteriorado de forma muy importante en este periodo. El número de desempleados ha crecido en 1,4 millones de trabajadores en el último año y la tasa de paro se sitúa cerca del 18% de la población activa. La recuperación del empleo es, por tanto, nuestro principal objetivo: el del Gobierno y el de toda la sociedad.”

 

 
 

Per a l'Assemblea, l’objectiu del govern del PSOE, la recuperació de l’ocupació, no ha estat fins ara acomplert. Però ni de bon tros. Les dades de l’atur a l’Horta Sud palesen una greu situació en l’economia: l’atur no ha deixat de créixer durant tot el 2009. Fixem-nos que les mesures del Plan E, que es presentaven com a garantidores de creació de llocs de treball, ni tan sols han acomplert la seua funció en els mesos d’estiu. Sí que és cert que s’aprecia, entre els mesos d’abril, maig, juny i juliol, una relativa estabilització de la corva ascendent de l’atur (tot i que aquest no deixa d’augmentar, ni que siga més tímidament), però la vinguda de l’agost i del setembre tornen a fer augmentar el nombre d’aturats de manera preocupant.

 

I és que segons l'anàlisi de l'Assemblea aquest fenòmen mostra una realitat ben palpable: les mesures del Plan E no són més que pegats temporals per frenar l’augment de la desocupació durant un període de temps determinat. Unes mesures, per tant, conjunturals, que no responen a una política d’objectius llargterministes i estructurals. L’Assemblea L’Aixada ja vam denunciar, cap al mes de juny, les mentides que amagava el Plan E. Ho fèiem mitjançant l’atac amb pintura roja a alguns panells ubicats a Aldaia i a Torrent. Vet ací el posicionament de l’assemblea de joves respecte a les mesures governamentals contra la crisi:  

 

“Front a la magnitud de la crisi actual i els alts nivells d’atur, el Govern espanyol es veu en la necessitat de crear nous llocs de treball a molt curt termini, promocionant obres públiques i acometent inversions locals. El que ocórre és que aquestes tímides millores només són perceptibles a molt curt termini i, amb el temps, tornen a destruir-se els llocs de treball i, per tant, torna a baixar el nivell de vida de les empreses i les famílies. A aquest tipus de polítiques d’intervenció estatal en el curt termini se les coneix amb el nom d’economia keynesiana i suposen “pa per a hui i fam per a demà”. 

 

Per a l'Assemblea, mentre el govern espanyol de Zapatero acometia aquestes reformes sense cap resultat positiu, la Generalitat Valenciana, sota les sigles d’un Partit Popular comandat per un corrupte Camps, es llançava a deslegitimar el partit rival amb una alternativa que anomenaren Plan Confianza. Així es va presentar aquest projecte que, no ho oblidem, pretenia oposar-se políticament a les sigles dels PSOE per fer la campanya al País Valencià:

 

“Desde la Generalitat hemos diseñado el Plan Confianza (Plan Especial de Apoyo a la Inversión Productiva en Municipios de la Comunitat Valenciana), un conjunto de medidas extraordinarias para hacer frente a la situación económica actual y generar confianza en las personas y en las empresas. Este plan, dotado en su conjunto con un total de 2.520 millones de euros, está compuesto por cuatro Planes Especiales de Apoyo: Plan Especial de Apoyo AL EMPLEO, Plan Especial de Apoyo A LOS SECTORES PRODUCTIVOS, Plan Especial de Apoyo A LA INVERSIÓN PRODUCTIVA EN MUNICIPIOS, y Plan Especial de Apoyo FINANCIERO A LAS EMPRESAS.”

 

L'Assemblea considera que el Plan Confianza del Consell, com el Plan E del govern espanyol, ha fracassat esgarrifosament. Un dels objectius que es marcava, la creació d’ocupació, no s’ha aconseguit durant el 2009 i és difícil, segons les previsions, que s’acomplisca el 2010. Les mesures del Plan E i del Plan Confianza, pel que respecta a l’Horta Sud, no nomès no han estat capaces de crear llocs de treball, sinó que n’han destruït. De fet, la taula que mostra l’evolució de l’atur l’any 2009 ens presenta al davant, a partir del mes de setembre, un augment mensual de vora 1000 persones aturades a la comarca.  

El Plan E i el Plan Confianza, és a dir, govern espanyol i govern autonòmic, çò és, PSOE i PP, Zapatero i Camps, han deixat entreveure la manca de responsabilitat per part dels polítics actuals, així com la seua absoluta incompetència en matèria econòmica. Mentre els treballadors i treballadores de l’Horta Sud hem vist augmentar el nostre nivell de precarietat, desesperats per aconseguir qualsevol feina a qualsevol preu, han anat instal·lant-se als nostres pobles diferents panells promocionant la inversió de diners, per part de tal o qual govern, en tal o qual obra pública. Certament, moltes de les obres previstes no han rebut finançament de l’entitat corresponent o, si finalment l’han rebut, els beneficis de les inversions han anat a parar a empreses constructores amigues dels polítics tocades per la greu recessió econòmica.

Però hi ha més: a banda dels fracassos de les mesures anti-crisi, existeix un altre factor que palesa definitivament l’existència d’un conflicte de classes al nostre país. L’Estat espanyol ha injectat ingents quantitats de diners públics als bancs i caixes d’estalvi més importants, assegurant així que els beneficis econòmics de la classe empresarial i burgesa no caurien en picat. Així s’expressava la premsa a finals del 2008: 

"El Gobierno inyectará al menos 30.000 millones de euros al sistema financiero
El fondo, con cargo al Tesoro, podria alcanzar los 50.000 millones. El Gobierno comprará  "activos de calidad" para impulsar la actividad económica. Zapatero confirma la decisión de elevar hasta los 100.000 euros la garantía de los depósitos
El Gobierno da liquidez a la banca
Rodríguez Zapatero anuncia un fondo de 30.000 millones, ampliable a 50.000, para comprar activos de calidad de bancos y cajas y que aumentará el crédito a las empresas y a las familias"

 

És per tot això que l'Assemblea de Joves consideren que "El temps ha demostrat que no hi ha res de cert en les paraules de l’executiu espanyol. Les dades són esclaridores: mentre l’atur no ha deixat de pujar arreu dels Països Catalans (la nostra comarca n’és un bon reflex), amb tots els problemes de precarietat laboral i familiar que se’n deriven, les empreses de l’estat espanyol han acabat l’any 2009 augmentant un 30% més el seu patrimoni i les seues rendes de capital. Tenim, per tant, l’exemple més evident que els polítics actuals, lluny de posicionar-se a favor del proletariat, decideixen salvar els mobles a les grans constructores i empreses. Aquestes han acabat l’any amb beneficis; mentrestant, els treballadors acabem l’any amb més atur, amb menys dret a pensions, amb més precarietat, amb menys diners per sobreviure…Qui mereix ací el qualificatiu de progressista i de socialista? Deixem-ho ben clar: ens governen autèntiques màquines de crear misèria, immunes al dolor i al patiment de milers i milers de persones. Han demostrat, ara més que mai, el que són:una colla de mentiders, farsants, falsos i pocavergonyes!"