FAGC: "L'Homofòbia no fa gràcia"

Coincidint amb les festes de la Vila de Gràcia el Front d'Alliberament Gai de Catalunya -FAGC, ha engegat una campanya contra la homòfobia.

Sota el lema 'L'Homofòbia no fa gràcia', s'esta duguent a terme durant les festes del barri barceloní de Gràcia, del 15 al 21 d'agost, una campanya adreçada a combatre l'homofòbia als espais públics. L'entitat recorda que aquest curs, del juny del 2008 fins al juny d'aquest any, s'han produït 327 denúncies d'homofòbia a Catalunya, on el 54% dels casos han estat agressions al carrer.

Durant la campanya el FAGC tindrà un punt d'informació al carrer Verdi 88 que vol servir de trobada a tots els gais, lesbianes i transsexuals que necessitin informació o vulguin denunciar actes contra el col·lectiu. En aquest punt del carrer Verdi també es proporcionaran preservatius.

La impotència que generen la injustícia d'un judici matusser i una sentència desproporcionada als fets que els imputen ens treu la son, però no les forces per a seguir lluitant. Seguim i seguirem reclamant justícia, perquè són innocents i perquè la sentència és desproporcionada. Respectant els graons del sistema judicial, ara demanem l'indult d'Alfredo i Patricia, basant-nos en el senzill i reconegut fet que, si l'objectiu de la presó és la reinserció social de qui delinqueix, i aquestes persones ja estan feliç i voluntàriament inserides en la societat, un ingrés a la presó tindria un efecte diametralment oposat al que busca la justícia: marginar-lis socialment. Els terminis judicials ens trepitgen els talons: tenim temps fins a aquest dilluns 20 de juliol per a recollir signatures d'adhesió. Per això iniciem una recollida URGENT de signatures per a presentar l'indult. Fa tres anys que lluitem incansablement perquè es faci justícia. Però aquesta nova acció no té sentit sense el vostre suport.  

 

Contrapunt - Martin Niemöller

Primer, van venir pels comunistes, però jo no vaig parlar perquè no era comunista. Després van venir pels sindicalistes, però jo no vaig parlar perquè no era sindicalista. Després van venir pels jueus, però jo no vaig parlar perquè no era jueu. Finalment, van venir per mi, però ja no quedava ningú que parlés per mi.