PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA AL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP PER
COMMEMORAR ELS 300 ANYS DE LA BATALLA D'ALMANSA I HOMENATJAR EL
PARTIOTA JOSEP MORAGUES
INTRODUCCIÓ
El 25 d'abril de 1707, a la població manxega d'Almansa, els exèrcits borbònics, comandats pel duc de Berwick, van derrotar la coalició austriacista en una batalla sagnant.
Arran d'aquesta derrota, les tropes francocastellanes ocuparen els Regnes d'Aragó i de València i una part de les terres de ponent del Principat de Catalunya. Aquell mateix any, Xàtiva, Vila-real i Lleida foren saquejades i incendiades com a mesura de càstig ordenada per Felip V de Borbó, que el 29 de juny de 1707, signà els Decrets de Nova Planta per a l'Aragó i València, que més endavant també promulgà a Mallorca (1715) i Catalunya (1716).
En el Decret de 1707, el rei Borbó exposà les seves intencions en els següents termes: "He juzgado por conveniente (...) mi deseo de reducir todos los reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y tribunales, gobernándose igualmente todos por las leyes de Castilla". Per tant, la dinastia dels Borbó fou la responsable de la liquidació de les institucions sobiranes dels Països Catalans i des d'aleshores passàrem a ser considerats com a un territori ocupat i s'inicià un procés de castellanització de la nostra nació que encara avui dia patim.
A les comarques del País Valencià la derrota de 1707 és recordada popularment amb la dita "Quan el mal ve d'Almansa a tots alcança", expressió ben certa si tenim en compte que sense aquell fatídic 25 d'abril mai s'hauria esdevingut l'11 de setembre de 1714. No en va, fórem ocupats però mai vençuts, atès que durant 300 anys la resistència als Estats espanyol i francès ha estat constant i, avui dia, malgrat tot, continuem lluitant per recuperar la nostra sobirania nacional.
El coneixement i la divulgació dels fets històrics és una eina important pel desvetllament d'una consciència nacional crítica i participativa. En aquest sentit, és urgent recordar i homenatjar els personatges exemplars com va ser el General Josep Moragues, lluitador infatigable que el març de 1715 fou detingut, torturat, mort i esquarterat i que el seu cap fou exposat públicament dins d'una gàbia fins el 1727 per escarni de tots els catalans.
Amb el propòsit de commemorar els 300 anys de la derrota d'Almansa i les conseqüències de l'ocupació dels Països Catalans, el Grup Municipal de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) proposa al Ple Municipal de l'Ajuntament de Mataró l'aprovació de la següent resolució:
RESOLUCIÓ
1.- Que l'Ajuntament de Mataró organitzi un acte públic que commemori els 300 anys batalla d'Almansa i expliqui les conseqüències polítiques, socials, lingüístiques i nacionals que tingué per als territoris catalans.
2.- Ubicar una placa o monument commemoratiu a la plaça de Josep Moragues.
3.- Que l'Ajuntament de Mataró retiri o col·loqui cap per avall el quadre del Borbó que presideix la Sala de Plens, atès que es tracta d'un descendent de Felip V i que és el representant d'una monarquia lliberticida i anticatalana, responsable de l'abolició dels nostres furs i constitucions.
INTRODUCCIÓ
El 25 d'abril de 1707, a la població manxega d'Almansa, els exèrcits borbònics, comandats pel duc de Berwick, van derrotar la coalició austriacista en una batalla sagnant.
Arran d'aquesta derrota, les tropes francocastellanes ocuparen els Regnes d'Aragó i de València i una part de les terres de ponent del Principat de Catalunya. Aquell mateix any, Xàtiva, Vila-real i Lleida foren saquejades i incendiades com a mesura de càstig ordenada per Felip V de Borbó, que el 29 de juny de 1707, signà els Decrets de Nova Planta per a l'Aragó i València, que més endavant també promulgà a Mallorca (1715) i Catalunya (1716).
En el Decret de 1707, el rei Borbó exposà les seves intencions en els següents termes: "He juzgado por conveniente (...) mi deseo de reducir todos los reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y tribunales, gobernándose igualmente todos por las leyes de Castilla". Per tant, la dinastia dels Borbó fou la responsable de la liquidació de les institucions sobiranes dels Països Catalans i des d'aleshores passàrem a ser considerats com a un territori ocupat i s'inicià un procés de castellanització de la nostra nació que encara avui dia patim.
A les comarques del País Valencià la derrota de 1707 és recordada popularment amb la dita "Quan el mal ve d'Almansa a tots alcança", expressió ben certa si tenim en compte que sense aquell fatídic 25 d'abril mai s'hauria esdevingut l'11 de setembre de 1714. No en va, fórem ocupats però mai vençuts, atès que durant 300 anys la resistència als Estats espanyol i francès ha estat constant i, avui dia, malgrat tot, continuem lluitant per recuperar la nostra sobirania nacional.
El coneixement i la divulgació dels fets històrics és una eina important pel desvetllament d'una consciència nacional crítica i participativa. En aquest sentit, és urgent recordar i homenatjar els personatges exemplars com va ser el General Josep Moragues, lluitador infatigable que el març de 1715 fou detingut, torturat, mort i esquarterat i que el seu cap fou exposat públicament dins d'una gàbia fins el 1727 per escarni de tots els catalans.
Amb el propòsit de commemorar els 300 anys de la derrota d'Almansa i les conseqüències de l'ocupació dels Països Catalans, el Grup Municipal de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) proposa al Ple Municipal de l'Ajuntament de Mataró l'aprovació de la següent resolució:
RESOLUCIÓ
1.- Que l'Ajuntament de Mataró organitzi un acte públic que commemori els 300 anys batalla d'Almansa i expliqui les conseqüències polítiques, socials, lingüístiques i nacionals que tingué per als territoris catalans.
2.- Ubicar una placa o monument commemoratiu a la plaça de Josep Moragues.
3.- Que l'Ajuntament de Mataró retiri o col·loqui cap per avall el quadre del Borbó que presideix la Sala de Plens, atès que es tracta d'un descendent de Felip V i que és el representant d'una monarquia lliberticida i anticatalana, responsable de l'abolició dels nostres furs i constitucions.
5.- Traslladar i donar coneixement dels acords presos a la Mesa del Parlament de Catalunya, a l'Associació Catalana de Muncipis i a la Federació Catalana de Municipis.
No obstant el Ple decidirà
