Es basen en “projeccions oficials demogràfiques” que estipulen que cada any es formen unes 40.000 noves llars i son tramitades d’urgència pel que la seva construcció es molt més ràpida que qualsevol altre desenvolupament. De fet, abans de dos anys han d’estar urbanitzades i s’han d’acabar tots els edificis abans de 5 anys.
Aquestes ARE suposen una continuïtat en el model de creixement urbanístic desmesurat i ecològicament insostenible, engrossint els pisos en construcció o projectats a les ciutats on es te prevista la seva implantació tot i la desacceleració en la seva venda i construcció. En el cas de Lleida l’ARE suposa un increment en 3300 habitatges quan els estudis realitzats pel Ministeri de l’Habitatge, Lleida es la setena població de l’Estat Espanyol en proporció al rànquing espanyol d’estoc immobiliari amb una ratio de 20 habitatges cada 1000 lleidatans. El cas mes clar d’això és, però, el de Tàrrega, que amb 15000 habitants te prevista la construcció d’un ARE de 2522 habitatges que suposa un increment poblacional de 5000 persones, una quarta part de la població existent en cinc anys.
Aquesta intervenció urbanística atempta contra l’autonomia dels Ajuntaments. Es la Generalitat qui defineix la seva ubicació i tipologia envaint competències als ens municipals i eliminant els canals de participació ciutadana obligatoris i previstos per la legislació vigent en matèria de planejament urbanístic. Els grans trets de la planificació urbanística quedaran doncs decidits impedint el posicionament de la ciutadania.
Actualment, el problema no és la manca de pisos, el problema es la manca de pisos a preus assequibles. En els darrers temps ha crescut més el nombre de pisos construïts que el nombre de persones que en necessiten un. A més, les condicions actuals per obtenir un habitatge de protecció oficial exclouen fins i tot a les persones mes necessitades (el preu de l’habitatge de protecció concertat és de 2183,04 euros/m2 de superficie útil).
Des de la CUP entenem que el que cal es garantir el dret a l’habitatge i aquest no pot basar-se en la generació de mes sol urbà sinó que cal realitzar mesures enèrgiques per garantir aquest dret de manera real fomentant, per exemple, la rehabilitació o la introducció al mercat de pisos buits. En l’actualitat la xifra dels habitatges buits a la província de Lleida, segons estudis realitzats pel Ministeri de l’Habitatge, es troba prop dels 8200 pisos buits nous.
Per tot això vam presentar aquestes al·legacions al Pla Director de Ponent i no ens quedarem aquí sinó que endegarem una campanya d’informació i denuncia d’aquestes ARE i del model de creixement a que responen.
