En aquesta data es va realitza Marxa de la NICRA (Associació dels Drets Civils d'Irlanda del Nord) a Derry reclamant reivindicant els drets civils dels nord-irlandesos. Aquesta manifestació va marcar un abans i un després en l'accentuació del conflicte nord-irlandès, que abocava la població d'aquesta regió ocupada pel Regne Unit a la defensa dels seus drets i llibertats per la via armada.
El conflicte modern d'Irlanda del Nord es considera generalment que va reemprendre el 1968, quan van començar a estendre's els avalots i els desordres públics durant les manifestacions de la NICRA. Aquesta associació va llançar en 1967 una campanya pacífica per a defensar els drets civils de la minoria catòlica, a l'estil del Moviment pels Drets Civils en Estats Units de Martin Luther King. La NICRA buscava la solució dels greuges soferts pels habitants irlandesos a Irlanda del Nord des d’una perspectiva reformadora i pacifista. Concretament, volien acabar amb la pràctica del gerrymandering de les circumscripcions electorals, que confinaven als catòlics a uns pocs consells locals; l'abolició del sufragi censatari lligat al pagament d'impostos, que va dotar als protestants (normalment més rics) d'un poder electoral desproporcionat; tot això va portar a la percepció en la població irlandesa d'una injusta adjudicació de treball i habitatge; la NICRA també tenia com a objectiu abolir l'Acta de Poders Especials (que permetia la detenció de sospitosos i altres mesures repressives) que es considerava que estava dirigida especialment contra els irlandesos.
Incialment Terence O'Neill, primer ministre d'Irlanda del Nord, va reaccionar de manera positiva davant aquest moviment. No obstant això, molts unionistes de la línia dura, incloent a William Craig i Ian Paisley, van acusar-lo de "venut". Els actes violents es van començar a repetir durant les manifestacions de la NICRA, generalment provocats per lleialistes davant la passivitat del RUC, que va ser acusada de permetre aquests brots de violència i agressions impunes. L'hostilitat d'unionistes i lleialistes contra la NICRA venia provocada per les acusacions de ser una tapadora de l'IRA, juntament amb les remors de l'inici d'una nova campanya armada per part de l'IRA. No obstant això, la primera campanya d'atemptats amb bomba del conflicte (dirigida fonamentalment contra plantes d'energia i altres infraestructures) la van iniciar els unionistes de la UVF, en 1969, amb la intenció de culpar a l'IRA o d’implicar-la en una resposta armada.
