La Gran Bretanya emetia en aquesta data la Declaració Balfour (pel nom del ministre britànic que la va redactar) que facilitaria al poble jueu la creació de l'Estat d’Israel en territori de Palestina. Amb aquest text, el Govern britànic, interessat en el domini polític de Palestina, expressava la seva simpatia envers el projecte sionista, que defensava la creació d’un Estat d’acollida per a tots els jueus a la seva "terra promesa".
La Declaració Balfour de 1917 és una carta amb data del 2 de novembre de 1917 enviada pel ministre britànic d'afers exteriors Arthur James Balfour a Lord Rothschild (Walter Rothschild, 2n baró de Rothschild), líder de la comunitat jueva britànica per a ser transmesa a la Federació Sionista. La carta establia la posició del govern britànic, acordada en reunió del consell de ministres del 31 d'octubre de 1917, de donar suport als plans per a una «llar nacional» jueva a Palestina, a condició de no destorbar els drets de les comunitats existents a la zona.
En el moment de la declaració, la majoria de Palestina encara estava sota control de l'Imperi Otomà i les fronteres del que seria Palestina s'havien acordat dins de l'Acord Sykes-Picot (16 de maig de 1916) entre França i el Regne Unit. A canvi del compromís britànic en la declaració, la comunitat jueva s'esforçaria en aconseguir que els Estats Units entressin a la I Guerra Mundial. Així com l'Acord Sykes-Picot, en els medis àrabs la declaració es considerà una traïció dels compromisos britànics de donar suport a la independència àrab segons els compromisos Hussein-McMahon de 1915–1916.
