Solidaritat Catalana va ser el primer moviment unitari català i va sorgir l'any 1906. Aquest moviment unia diversos grups nacionalistes catalans, carlins i republicans. Va néixer com a resposta als fets del Cu-Cut i a la Llei de jurisdiccions i havia de servir per negociar amb força la transformació de l'estat centralista i aconseguir l'hegemonia política de la burgesia catalana.
El seu dirigent era Enric Prat de la Riba, fundador de l'Institut d'Estudis Catalans (juny del 1907) i creador de la Mancomunitat de Catalunya (6 d'abril de 1914). Les eleccions del 21 de juliol de 1907 es van celebrar després d'una violenta campanya electoral que va acabar amb un atemptat lerrouxista a Hostafrancs (Barcelona) contra Francesc Cambó (Lliga Regionalista) i Nicolás Salmerón (Unió Republicana). Al dia de les eleccions, la Solidaritat va triomfar arreu de Catalunya i en total va guanyar amb el 67% dels vots i 41 escons dels 44 que s'elegien. Després del triomf del partit a les eleccions provincials i generals del 1907, Enric Prat de la Riba es va convertir en president de la diputació de Barcelona.
Per saber-ne més:
Solidaritat Catalana (Wiquipèdia)
