El 30 de juliol de 1976 fou dictada una llei d'amnistia per a tots els delictes d'intencionalitat política comesos amb anterioritat, si bé en quedaren exclosos els que haguessin posat en perill o lesionat la vida o la integritat física de les persones.
Posteriorment, per llei de 15 d'octubre de 1977 foren amnistiats tots els actes d'intencionalitat política, sense tenir en compte el seu resultat, anteriors al dia 15 de desembre de 1976 i als posteriors a aquesta data fins el dia 15 de juny de 1977 si conjuntament amb la seva intencionalitat política s'apreciés un mòbil de restabliment de les llibertats polítiques o de reivindicació de les autonomies dels pobles de l'estat espanyol.
Seguint aquest criteri, a l'octubre de 1977 l'Estat va amnistiar els militants d'ETA, FRAP i altres organitzacions de l'esquerra, però en canvi va discriminar els presos independentistes catalans acusats de formar part del grup EPOCA als quals es va retirar l'amnistia pocs dies després. Una mesura que comptava amb la pressió de la patronal catalana i especialment d'exfranquistes membres del poder com Rodolfo Martín Villa.
