El Conveni de Bergara altrament dit "Conveni d'Oñate" o "Abraçada de Bergara fou firmat a la localitat d'Oñate el dia 29 d'agost de 1839 entre el general liberal Baldomero Espartero i els generals carlistes representats del general Rafael Maroto, La Torre i Urbiztondo i que suposà el final de la Primera guerra carlina.
El Conveni quedà retificat per l'abraçada dels generals Maroto i Espartero produida el 31 d'agost de 1839 coneguda com l'abraçada de Bergara.
La negociació fou molt difícil, Espartero representava a la reina Isabel II d'Espanya i Maroto al pretendent Carles Maria Isidre de Borbó, oncle d'Isabel. Decisiva fou la intervenció de l'almirall britànic lord John Hay. Maroto i Espartero els unia una relació de camaraderia formada a les guerres d'independència de les colònies d'Amèrica en les quals havien lluitat tots dos.
El pacte de Bergara va suposar la pacificació transitòria del conflicte entre l'Estat i les tropes carlines. Tot i així, arran part del comandament i del clergat carlista va rebutjar el Conveni de Bergara ja que l'entengueren com una rendició de la causa carlista.
A partir de l'èxit de pacificació transitòria d'aquest pacte Espartero rebé els títols de comte de Luchana, Duc de la Victòria i Príncep de Bergara per la seva participació en la finalització del conflicte carlista.
