Barcelona era ocupada entre les 4 i les 5 de la tarda del 26 de gener de 1939 sense cap mena d’oposició bèl·lica. La ciutat presentava un aspecte d’abandó, amb els carrers bruts i un agre olor a paper cremat. Els terribles bombardeigs dels darrers dies havien deixat immenses ferides a la ciutat. Molts edificis eren enrunats, alguns carrers estaven destroçats i al moll els vaixells estaven tocats de mort. La ciutat poruga també estava tocada de mort...
La ciutat fantasma esperava amb temença l’entrada de l’exèrcit vencedor que havia anunciat que l’“alliberaria” a sang i foc. Els ciutadans que no havien abandonat la ciutat espiaven els moviments del carrer darrera de les finestres. Els gairebé cent mil soldats de les tropes comandades pel general Yagüe van anar introduint-se a la ciutat vençuda. Conforme els soldats avançaven, cap el centre de Barcelona, l’estratègia militar i ideològica d’ocupació es posava en marxa amb l’assalt de les emissores de ràdio. :
Els franquistes ràpidament ocupen les seus dels organismes oficials del Govern, la Generalitat i l’Ajuntament. El primer comunicat de l’ocupació serà radiat poc després i el dia següent publicat per La Vanguardia: "A las cuatro y media de la tarde del día de hoy han sido tomadas la Generalidad y el Ayuntamiento por el capitán de la Legión, Víctor Felipe Martínez. Día glororioso para España. ¡Arriba España! ¡Viva Franco!."
(fragment del capítol del llibre de Ferran Aisa República, guerra i revolució. L'Ajuntament de Barcelona, 1931-1939, Base, Barcelona, 2009)
